Etiqueta: blues

Texas Blues

Amb el Texas Blues acabem el nostre recorregut pel blues. Coincidint amb l’inici d’uns dies de vacances que comencen una mica passats per aigua. És la primavera. Bona ruta!

Un subgènere geogràfic caracteritzat per una sensació més relaxada i swing que altres estils de blues, el Texas Blues engloba diverses variacions d’estil i té una llarga i distingida història.

La seva primera encarnació va tenir lloc a mitjans dels anys 20, amb un treball de guitarra acústica ric en patrons de filigrana, gairebé una extensió de la veu en lloc d’un simple i estricte acompanyament.

El Texas Blues va abraçar tant les tradicions del cantautor com del country-blues, amb les seves lletres basades menys en assumptes del cor que en altres formes.

La següent etapa de desenvolupament del so de la regió va arribar després de la Segona Guerra Mundial, donant lloc a un estil totalment elèctric que presentava solos de jazz d’una sola corda sobre un acompanyament predominantment impulsat per trompa.

L’estil es manté actual amb una sèrie d’intèrprets regionals que treballen principalment en un context de combo petit.

La llista a Spotify per a tu des de Rocky Motard Ponent:

Via: AllMusic

Blues Elèctric Modern de Texas

Florint com la primavera, floreix la guitarra al ritme de blues cap al rock. La ruta musical d’aquest cap de setmana a Rocky Motard Ponent.

El Modern Electric Texas Blues és exactament això: els clàssics shuffles de Texas interpretats amb un estil contemporani, lleugerament influenciat pel rock.

La llista a Spotify per a gaudir d’aquesta ruta:

Via: AllMusic

Blues Elèctric de Texas

La pluja i el blues porten el mateix ritme a vegades. El ritme constant que voldríem mantenir en carretera en la nostra ruta d’aquesta setmana juntament amb el blues elèctric de Texas.

El subgènere geogràfic conegut com a blues de Texas ha abastat una sèrie de variacions d’estil al llarg de les dècades, però el més durador i desenvolupat és la seva encarnació elèctrica.

Aquest canvi en el so de la regió es va produir després de la Segona Guerra Mundial, i va portar amb ell un estil totalment elèctric, en gran part pioner per T-Bone Walker, que presentava sols jazzístics d’una sola corda sobre un suport predominantment impulsat per instruments d’aire.

L’estil es va mantenir pràcticament igual durant la dècada de 1950, però va començar a avançar cap a un combo més petit, sense secció d’aire, a mesura que avançava la dècada.

Però tot i el so de ciutat com el que representava l’Electric Texas Blues, les seves arrels juke-joint roadhouse mai van estar massa per sota de la superfície, amb artistes com Lightnin’ Hopkins, Juke Boy Bonner, Hop Wilson i Frankie Lee Sims que es van moure en formats de duo i trio amb una intensitat aterridora.

L’estil es va allunyar dels sons més grandiloqüents a formats combo cada cop més petits, i finalment va adoptar gran part de la mateixa instrumentació que l’estil elèctric de Chicago, amb encara més èmfasi en el treball de la guitarra principal.

El gènere es manté actual i pròsper amb una sèrie d’intèrprets regionals que treballen principalment en petits contextos combinats, amb molts d’ells provinents de l’àrea d’Austin.

I també com cada setmana, la llista de Spotify de Rocky Motard Ponent:

Via: AllMusic

Texas Blues Acústic

Autèntic blues des dels principis i des de l’estat de l’estrella solitaria.

Marcat per un enfocament més relaxat que el seu veí proper de Delta, la primera encarnació de l’Acoustic Texas Blues es va produir a mitjans dels anys 20, amb alguns dels primers èxits de blues impulsat per guitarra al mercat.

Amb un treball de guitarra acústica ric en patrons de filigrana, gairebé una extensió de la veu en lloc d’un acompanyament estricte, la música ja estava elaborant patrons i adornaments de solista principal definits, fins i tot en un context no acompanyat.

Aquesta versió de la planta baixa de l’estil de Texas va abraçar tant les tradicions de l’intèrpret com del country-blues, amb les seves lletres que es basaven menys en els assumptes del cor que en altres formes.

També és una tradició lírica que va generar moltes de les metàfores del blues ara habituals (serp negra, etc.) i el seu llibre de cançons pot presumir d’algunes de les acusacions més dures sobre la vida a la presó mai gravades en registres de fonògraf negre.

Com cada setmana una llista a Spotify des de Rocky Motard Ponent per acompanyar-nos musicalment en les nostres rutes:

Via: AllMusic

Blues Elèctric Modern

Blues per aquets cap de setmana de bonança, i és per això que el subgènere del blues d’aquesta vegada va acompanyat de guitarra elèctrica i ritme…

El blues elèctric modern va començar a finals dels 70 i principis dels 80, després que el blues-rock seguia el seu curs i la majoria de les grans discogràfiques havien abandonat el blues.

Com a forma musical, el blues elèctric no havia canviat significativament des de mitjans dels anys 60, un cop les bandes de blues britàniques van envair Amèrica.

Com a resultat, la música sonava essencialment igual, barrejant el clàssic electrificat de Chicago i el blues de Texas amb una influència diferent del rock.

Aquesta nova generació de músics de blues va rebre suport a través de nous segells independents com Alligator, que van proporcionar una sortida crucial del blues elèctric modern.

A mesura que avançaven els anys 80, el blues elèctric modern va trobar el seu públic i va continuar prosperant fins a finals dels 90.

La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent per la ruta d’aquest cap de setmana:

Via: AllMusic

Blues Contemporani

Últimament les rutes acompanyades de blues potser han sigut una mica «antigues», o no tant populars… Aquest cap de setmana ens acompanyarà el Blues Contemporani, el so ens acompanyarà en aquesta ruta setmanal.

El blues contemporani es basa en el blues acústic i elèctric tradicional, però ofereix una visió més suau del gènere que incorpora influències del rock, pop, R&B i/o folk.

Com a tal, el blues contemporani és més sovint (encara que no sempre) elèctric i rarament (encara que de tant en tant) purista.

A causa de la seva producció actualitzada i la sensibilitat del públic més suau, l’estil tendeix a ser més polit i de vegades fins i tot una mica elegant; encara és definitivament ànima, però no tan terrosa o cruenta com la música que l’anterior, i no tan agressiva o ardent com el blues elèctric actual de Chicago o Texas.

Com que està informat per altres tipus de música, el blues contemporani té més possibilitats de passar al pop, al rock d’àlbums o als formats de ràdio per a adults contemporanis.

Artistes com Robert Cray, Keb’Mo’ i els prodigis Kenny Wayne Shepherd i Jonny Lang personifiquen el so del blues contemporani.

Llista a Spotify de Rocky Motard Ponent per a tú. Bon cap de setmana.

Via: AllMusic

Blues Acústic Modern

S’acaben les festes amb la traca final d’un cap de setmana llarga i la ressaca de regals i de tot lo acumulat durant aquestes festes. Una mica de blues acústic per aquesta ruta setmanal?

Modern Acoustic Blues troba artistes contemporanis que reviuen els estils de blues més antics i derivats del country en les seves infinites varietats.

La forma posa molt èmfasi en l’experiència instrumental, proporcionant al gènere alguns intèrprets sorprenents que fan més que reproduir estils més antics.

Fruit del boom de la música folk i del renaixement del blues original de mitjans dels anys 60, el seu maquillatge emocional pot abastar tot, des del provincialisme fins a declaracions personals intenses.

Tot i que honra clarament les formes tradicionals, l’estil també té espai per al material original, proporcionant un fòrum per a noves idees i ampliant el repertori musical del gènere cap al futur.

La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent, i que us vagi de gust el carbó:

Via: AllMusic

New Orleans Blues

Pels estudiants comencen les vacances, per alguns currantes també… i per a tothom comencen les Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Ballem una mica?

Principalment (però no exclusivament) impulsat per piano i trompa, el New Orleans Blues està amenitzat amb ritmes caribenys, un ambient de festa implacable i el puntal de «segona línia» de la música Dixieland tan autòctona de la zona.

Hi ha una alegre bondat en l’estil que infundeix a la música una sensació de bon temps, per molt ombrívol que sigui el text líric.

La música en si fa servir una sensació distintivament «mandra», amb tots els seus ritmes una mica complexos que cauen només un pèl darrere del ritme.

Però les veus poden abastar tota la gamma emocional, des de cantells relaxats fins a crits de gospel a tota gola, creant algunes juxtaposicions interessants, tant en estil com en execució.

Llista setmanal a Spotify amb New Orleans Blues:

Via: AllMusic

Louisiana Blues

Blues, així, en majúscules. Amb aquest ritme agafarem la ruta d’aquest cap de setmana.

Una versió més relaxada, més relaxada i percussiva del costat de Jimmy Reed del so de Chicago, Louisiana Blues té diversos elements estilístics distintius per distingir-lo d’altres gèneres.

El treball de guitarra és senzill però efectiu, molt influenciat pels patrons de boogie utilitzats en els singles de Jimmy Reed, amb dosis liberals de Lightnin’ Hopkins i Muddy Waters.

A diferència del fort ritme de l’estil de Chicago, el seu ritme es pot descriure millor com a «penat», fent que fins i tot les melodies de ritme sonin com un blues lent, simplement tocat una mica més ràpid.

Les tècniques de producció de la majoria dels enregistraments utilitzen quantitats massives d’eco, donant a les actuacions un so i una sensació enfosquits, i així es va encunyar la descripció alternativa del gènere com a «blues del pantà».

Com a mostra la nostra llista de Rocky Motard Ponent per a tu a Spotify:

Via: Allmusic

Blues Acústic de Nova Orleans

En acústic però no per això menys animat, Nova Orleans sempre ens dona sorpreses. Esperem que la carretera i el temps no ens en donin aquest cap de setmana de sorpreses, i així poder disfrutar d’aquesta música en ruta.

Tot i que en general es considera que Nova Orleans és més una ciutat de jazz i rhythm and blues, amb els seus clubs i sales de ball plenes de bandes i cantants professionals, els carrers de Crescent City van donar lloc a una música molt diferent.

L’estil Acoustic New Orleans Blues, per tant, abraça tot, des de cantants i guitarristes ambulants de carrer fins a bandes d'»espasm» (en elles mateixes una branca de la jug band) fins a albergar pianistes divertits.

La música també reflecteix els gustos dels clients del carrer, incloent jazz, boogie woogie, balades, rhythm & blues i melodies pop, totes elles interactuant amb el blues més seriós.

Llista setmanal de Rocky Motard Ponent a Spotify:

Via: AllMusic