Vaquer Urbà

Amb el fred poden vindre ganes de tancar-se a casa, amb aquesta música et vindran ganes d’agafar la moto i rodar per amples i solitàries carreteres. I si és per arribar-te aquest diumenge a Rocky Motard Ponent doncs encara millor!! Recorda que és el primer diumenge de mes i no fallem a la nostra cita 😉

Fred i moto sembla una mala combinació, com també ho sembla un Vaquer amb lo Urbà. Amb el so d’aquesta música que em preparat per aquesta setmana veuràs que tot és possible.

Urban Cowboy va ser una pel·lícula de 1979 que va romanticitzar el món de luxe dels aficionats al country urbà i les seves vides i música. La música que incloïa la banda sonora va ser modificada entre el fora de la llei i country-pop: era una música elegant i molt polida que celebrava la mitologia fora de la llei i l’estructura de la cançó honky tonk, però se li va donar una producció pop brillant.

En conseqüència, la música va atreure a un públic més gran, fins i tot guanyant un nombre d’aficionats a la música pop en el procés. Després de l’èxit d’Urban Cowboy i la seva banda sonora (que comptava amb vocalistes com Mickey Gilley i Johnny Lee), les llistes de country van estar dominades per actes que van copiar l’estil i el so d’Urban Cowboy.

Al llarg dels 80 i fins a mitjans dels 80, Urban Cowboy va ser el so de la música country i no va ser fins a finals dels 80, quan van arribar els neotradicionalistes, que va desaparèixer de les llistes.

I on trobarem una explicació musical d’això? Doncs a la llista setmanal de Spotify de Rocky Motard Ponent:

Via: AllMusic

Cantant

Podria ser equiparable a cantautor, però en aquest cas del blues es tracta d’interpretar temes, en direm Cantant.

La tradició del cantant va ser anterior i va coexistir amb la música blues, especialment a les zones del sud-est que produïen música a l’estil piemontès.

Va començar poc després de la fi de l’esclavitud al sud, quan els músics afroamericans van poder viatjar i tocar música per guanyar-se la vida.

Normalment un músic solista amb una guitarra, o ocasionalment un banjo, el cantant interpretava cançons d’una varietat d’estils musicals com el gospel, les cançons de camp i el folk, i més tard el ragtime i el blues.

Els cantants eren intèrprets, en primer lloc, i mantenien un ampli repertori per atraure un ampli ventall de públic. A través de vehicles com espectacles de joglars i de medicina, els cantants negres van interactuar amb músics blancs, que més tard adoptarien les cançons dels músics negres i les utilitzarien, juntament amb cançons de fonts blanques, com a fonaments de la música country antiga.

I aquí ve la llista setmanal de Spotify:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 23 a 25 de setembre

Diuen que plourà aquest cap de setmana, però no serà impediment per a que hi hagin coses on anar i fer. Les MotoRockomanacions de Roccky Motard Ponent:

XXXI Aniversari Perros del Ebro MC Zaragoza

El dissabte a partir de les 14:30h, els que vulguin acompanyar a Perros del Ebro MC, podreu gaudir del ranxo del seu gran cuiner Oso.

I a partir de les 21:30h, en plena festa, hi haurà entrepans variats per sopar i tota la beguda que vulgueu.

Sestao Rider 2022

Concentració de motos Sestao Rider 2022 els dies 24 i 25 de Setembre a Sestao (Biscaia) organitzat pels Moon Riders Bizkaia.

Cherokee Rider

Dissabte 24 de setembre

12h.– Obertura del recinte

12 a 18h.– Check-in, paradetes, prova d’airbags i Aprilia tuareg, música, bar, Anesdor…

12 a 20h.– Escapada a Casa Rural de Tornafort amb piscolabis i refresc de cortesía d’Antic Cal Pubill.

21h.– Sopar Cherokee a la plaça de l’ajuntament de Rialp

22 a 23h.– Briefing, sorteig de regals, presentació del llibre de la Moto Aventurera Chantal

Diumenge 25 de setembre
7h.– Inici de ruta

10 a 11h.– Esmorzar en ruta (punt de control a Motosprint Andorra)

A partir de les 15h.– Fi de ruta, lliurament de l’adhesiu oficial i dinar de comiat (Molí del Pont – Olius)

Bike Fest Alimañas Motogroup Teruel

Alimañas Motogroup Teruel tenen tot llest per celebrar el seu IX Aniversari.

Han preparat una petita ruta per fer tots junts, després cap a dinar (segons a triar: filet amb salsa de formatge, o bacallà amb salsa d’alls tendres), i a la tarda… Berenar amb el millor de Terol perquè ningú marxi amb gana.

Motos, bon ambient i rock’n’roll. La data límit d’inscripció va ser el 20 de setembre, però sempre és d’agraïr donar-se un tomb.

Pine Peaks

Pine Peaks 2022, el Festival Rockabilly del Pirineu, a La Seu d’Urgell aquest cap de setmana.

Concentració de vehicles americans, Chrono Race de vehicles clàssics, concerts, stands i moltes més sorpreses.

I Matinal Motera Solidaria Palau d’Anglesola

Matinal Motera Solidària organitzada per Birraiders Moto Grup i PMV Lleida.

Aquest any anirà a benefici dels Amics Dels Peluts del Palau d’Anglesola.

C-86

Aquesta setmana tocarem un pal desconegut però lligat a temes més coneguts. I és que la música, al igual que les carreteres, enllacen unes amb altres tot i ser diferents. Doncs ens endinsem en el subgènere del pop/rock anomenat C-86.

El 1986, el setmanari musical britànic NME va publicar un casset anomenat C-86, que incloïa una sèrie de bandes -McCarthy, the Wedding Present, Primal Scream, the Pastels i Bodines entre elles- influenciades en igual mesura pel tinteig pop de la guitarra dels Smith, la ingenuïtat de tres acords dels Ramones i la dolçor nostàlgica de l’època dels grups de noies.

També anomenat “anorak pop” i “shambling” per la premsa britànica, el moviment C-86 va ser de curta durada, però va influir en hordes de properes bandes a banda i banda de l’Atlàntic que van absorbir les lliçons clau de senzillesa i honestedat donant com a resultat una música, que va rebre l’etiqueta universal de “twee pop”, els distintius de la qual incloïen harmonies de nois i noies, lletres amoroses, melodies contagioses i actuacions senzilles i no afectades.

La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent de música C-86:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 16 a 18 de setembre

El temps acompanya i desprès de refrescar una mica arriba un cap de setmana perfecte per rodar. Aquí van les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent.

10è Aniversari Yeye Bikers

10è Aniversari Yeye Bikers Moto Grup. Hotel Roger de Flor 4* by Seleqtta a Palafolls (Girona), allotjament i pàrquing.

El dissabte 17 de setembre check in a partir de les 15h, lliurament de claus.

A les 15:30h festa a la piscina amb grup musical Swamp Preachers”.

Sopar de 20h fins a les 22h. A les 22h música amb DJ a la terrassa.

Diumenge 18 de setembre esmorzar de les 7:30h a les 10h. Seguidament sortida cap a Palafolls.

Tots els serveis són de buffet (begudes no incloses). Taxa turística 1’37€ per persona i nit, pagament directe a l’hotel.
Habitació triple + pàrquing 163€
Habitació doble + pàrquing 114€
Habitació individual + pàrquing 90€
Nen inferiors d’11 anys 50% amb dos adults a la mateixa habitació.
E-Mail reserves: giuliozapp@gmail.com
Transferència a: Zapp Travel Services IBAN: ES41 0081 0120 3900 0110 6021
REF. YEYE i nom cognoms.
Matinal a Palafolls el diumenge 18 de setembre a partir de les 9h. Com cada Aniversari hi haurà Clubs de Cotxes Americans, tot tipus de motos i com no les famoses Trikers. Bocata més canya 6€
Els bars col·laboradors :
Tribeca
Tast tast
Twister
Bocateria Palafolls
El Retorno
Aquests tindran a la porta una pissarra amb el següent escrit: Col·laborador Yeye Bikers. Es prega que no es vagi als que no tinguin aquesta pissarra ja que no són col·laboradors.

9h Actuació a càrrec de Zenit.
11:30h actuació de Bonmatí (ball Country)
12:30h entrega de recordatoris i entrega de premis a:
La millor Moto
El millor cotxe
La millor Triker
14h fi de la Matinal
14:30h dinar Aniversari a la Masia de Tordera: Cervesa, Snack i bou mecànic per als més atrevits. Dinar al saló Principal:
Fusta d’embotits
Pa de Pagès amb Tomàquet
Cassola d’Arròs caldós de Muntanya
Bacallà amb Sanfaina
Pastís commemoratiu
Aigua, Vi, Cava Brut i cafès.
Espectacle: Actuació del Ballet de la Masia.
Xou de la gran Coral.
Gran actuació de Jordi LP.
Més sorpresa i música DJ per ballar.
Preu per persona 26€
Infants inferiors als 12 anys el 50% = 13€
El pagament s’efectuarà a l’entrada de la Masia i es lliurarà una polsera per poder accedir a la festa.

18:h fi del 10è Aniversari.
Informació i reserves per al dinar del Diumenge a la Masia de Tordera, 10è Aniversari: Tel. 670690641 E-Mail : tonimustang@gmail.com

X Btt Serra d’Almenara

Desena edició de la Btt Serra d’Almenara pels companys de la bici de la Colla BTT Serra d’Alemenara, el diumenge a partir de les 8:30h, amb sortida des de Bellmunt d’Urgell. Esdeveniment on Rocky Motard Ponent hi col.labora.

28a Trobada de Motos Clàssiques

18 de setembre, Trobada de Motos Clàssiques a Mollerussa (Lleida).

Condueix la teva moto per racons inimaginables de la província i rodeja’t d’amants de les motos com tu. Informa’t aquí per inscriure’t.

1a Matinal Motards del Delta

Esmorzar bbq, sorteigs, bona musica i molt bon ambient, inscripcions aquí.

2º i 3ª Aniversari – 2ª Matinal Depredadores de Asfalto Moto Grup

Ja queden molt pocs dies per a la gran Matinal de Depredadores de Asflato MG a Golmés. Recordeu que se sorteja una moto, i cada número només costa 2€ ara i 2,5€ si ho compreu el dia de la matinal. Vinga que ja gairebé és diumenge!!!

So de Nashville/Countrypolitan

Setmana de retorn a la feina per uns i als estudis per altres. Sempre queda però una estona per la nostra moto i amb ella fer les escapades tant necessàries. Aquesta setmana li dediquem la ruta en moto al subgènere del Country anomenat So de Nashville/Countrypolitan.

Countrypolitan, fruit del so de Nashville dels anys 50, es troba entre els gèneres de música country més comercials. El so de Nashville va sorgir als anys 50 com una manera d’apropar la música country a un ampli públic pop.

El moviment va ser liderat per Chet Atkins, que era el cap de la divisió de country de RCA Records. Atkins va dissenyar un so comercial suau que es basava en estructures de cançons country però va abandonar tota la instrumentació de hillbilly i honky tonk. Va contractar músics de sessió i va coordinar produccions de jazz orientades al pop.

De la mateixa manera, Owen Bradley va crear produccions, sobretot amb Patsy Cline, que presentaven produccions sofisticades i instrumentació suau i texturada.

Finalment, la majoria dels discos de Nashville van incloure aquest estil de producció i el so de Nashville va començar a incorporar cordes i cors vocals.

A finals dels anys 60, el so de Nashville es va transformar en countrypolitan, cosa que emfatitzava aquest tipus de floritures de producció pop. Amb capes de teclats, guitarres, cordes i veus, els discos countrypolitan van ser dissenyats per passar a la ràdio pop i ho feien sovint.

El so va dominar les llistes de country als anys 70 i es va mantenir popular fins a principis dels 80.

Aquí teniu la llista setmanal a Spotify:

Via: AllMusic

Blues Gospel d’abans de la guerra

Tirem de nou una mica més enrere en els anys i també amb més espiritualitat amb el Blues Gospel d’abans de la guerra.

El Blues Gospel d’abans de la guerra és un blues gospel gravat abans de la Segona Guerra Mundial. Sempre hi ha hagut un punt, tant estilístic com filosòficament, on el sagrat (música gospel) i el profà (blues, la música del diable) han tingut una aliança incòmoda, i aquesta tensió de gènere n’és una prova.

Compost gairebé íntegrament per intèrprets que són predicadors laics o evangelistes de carrer, el seu ús de patrons de guitarra blues està estretament entrellaçat amb les declaracions més sinceres de convicció religiosa. Abraçant tot, des de tècniques de ragtime fingerpicking i slide de tall de ganivet fins a patrons de ritme toscament rasguejats, l’estil deu menys lleialtat a un estil particular de guitarra que a l’ús de les possibilitats de l’instrument per impulsar el seu missatge líric.

Tot i que els seus defensors són pocs, hi ha pocs sons del blues que siguin tan alternativament espirituals o tan esgarrifoses com la música de blues gospel.

Una llista de cançons com quasi cada divendres des del perfil de Spotify de Rocky Motard Ponent, segueix-nos i anirem escoltant junts al ritme del motor de les nostres motos.

Via: AllMusic

Britpop

Fresqueta que ens arriba de la ma d’algunes pluges, i amb això una mica de música fresca. Encara que no siguin de temes d’èxit actuals així ho eren a la dècada dels ’90. Música en moto, música pel cap de setmana!!

Els Beatles van establir una llarga tradició britànica de bandes pop afinades i impulsades per la guitarra, una tradició que es refrescava i actualitzava de tant en tant pels nous moviments musicals.

El britpop, però, es refereix a la legió de bandes dels anys 90 que es van extreure d’aquesta tradició de manera més conscient que mai. Tot i que el moviment es va originar a l’escena indie del Regne Unit, el Britpop va ser sense vergonya comercial: les seves bandes valoraven els ganxos grans, brillants i enganxosos, així com el glamur de l’estrellat popular del pop i la sensació que estaven creant la banda sonora de la vida d’una nova generació, de la joventut britànica.

I sens dubte era la joventut britànica a qui s’apuntava; el britpop va celebrar i va comentar les seves vides, la seva cultura i el seu patrimoni musical, sense tenir en compte si aquesta especificitat els faria menys accessibles per al públic nord-americà.

L’exuberància juvenil i el desig de reconeixement del britpop van ser reaccions no només contra els personatges tímids i anti-estrelles de les bandes de shoegazer de principis dels anys 90, sinó també la severitat del grunge americà i els productors sense rostre darrere del creixent underground de ball electrònic.

Musicalment, el britpop es va inspirar dels Beatles, és clar, però també del so dels Kinks de finals dels 60, el moviment mod (The Who, The Small Faces), el glam dels 70 (David Bowie, T. Rex, Roxy Music) , punk i new wave (The Jam, The Buzzcocks, Wire, Madness, XTC, Squeeze, Elvis Costello), i el guitar-pop alternatiu dels Smiths.

Tots aquests artistes eren per excel·lència britànics: van crear les seves imatges, lletres i sons a partir d’un marc de referència clarament britànic, i per això pocs d’ells es van convertir en més que artistes de culte als Estats Units (i per què el britpop funcionava de la mateixa manera).

A part d’aquestes influències, el britpop va tenir les seves arrels més immediates a l’escena Madchester, l’èmfasi de la qual en els bons moments i les melodies enganxoses van indicar el camí al voltant de l’estètica shoegazer.

Els ganxos pop sense esforç i l’actitud d’estrella de rock dels Stone Roses van ser la part més important de la fundació, però els veritables pares fundadors del Britpop van ser Suede. Llançat el 1993, el seu debut homònim es va convertir en un èxit inesperat amb la seva fusió de la majestuositat del glam-rock i la introspecció de Smith.

Suede va obrir les portes a avenços encara més grans el 1994 per Blur (Parklife) i Oasis (Definitely Maybe), que ràpidament es van convertir en les dues superestrelles més populars del Britpop. Amb el seu èxit va arribar una explosió vertiginosa de bandes d’inspiració semblant; Elastica, Pulp, Supergrass i Boo Radley eren dels més grans.

El 1996, Oasis es va convertir en l’única banda de britpop que es va convertir en autèntiques estrelles mainstream als Estats Units. El 1997 va donar els primers senyals que el boom del britpop començava a quedar-se sense força, és a dir, el tercer àlbum mal revisat d’Oasis i el moviment de Blur cap al rock indie americà, juntament amb amb l’auge de Radiohead arran del seu tercer àlbum, OK Computer.

Aviat, les bandes més noves van fusionar el mal humor de Radiohead amb la posició obrera d’Oasis, una combinació que s’escolta en tot, des de Coldplay fins a Kasabian, i es va convertir en el so alternatiu britànic del nou mil·lenni”.

Moltes bandes anomenades i que van marcar una generació. I la llista de Spotify per a recordar-ho:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 26 a 28 d’agost

Últim cap de setmana d’agost. Encara que ens pugui perjudicar per si tenim previst anar en moto, els desitjos de que plogui son importants, fa falta aigua!! Mentrestant anirem fent km, i per això unes MotoRockomanacions per a que puguem triar on anar:

Ruta del Silenci/Terol

Ruta organitzada per Moto Experience Tours amb un a durada de 3 dies 2 nits i un recorregut total de 400 km.

Ruta del Silenci: Terol /Serrania de Conca/ Serra d’Albarrasí / Maestrat. Un paradís motard per excel·lència. Grups reduïts de 8 motos màxim. Ruta 100% asfàltica.

Dia 1: Punt de trobada- Terol, Gran Hotel Botánicos 4*.

Dia 2: Ruta circular de poc més de 300 km en sentit horari discorre creuant la regió muntanyenca de Conca i els naixements dels rius Tajo i Cuervo. Ascendint cap al nord vorejant el Parc Natural de l’Alt Tajo.

Dia 3: Es posarà rumb a la comarca del Maestrat a la recerca de la Ruta del Silenci.

XXVII Concentració Nacional Motera Villa de Montalbán

Amb activitats durant tot el cap de setmana, aquesta és ja una de les concentracions més veteranes i tindrà lloc a Montalbán (Terol), organitzada pel Motoclub Despiste.

Les preinscripcions ja están tancades però es pot inscriure’s al mateix lloc de la concentració.

25+1 Aniversari Sheriffs Moto Grup

Dissabte i diumenge els Sheriffs Moto Grup celebren a Bellpuig amb una festa entre amics el seu aniversari. Per molts anys!!

XXX Tombs de Nit

El proper dissabte 27 d’agost els Amics de la Moto de Reus organitzen els Tombs de Nit. Una sortida nocturna amb moto en la que quan es pongui el sol, es farà una ruta per les carreteres de la comarca. Desprès un bon sopar per poder fer una xerrada tots plegats.

Es faran les inscripcions a partir de les 19h en el local del club al carrer Illes Medes de Reus (Tarragona). La sortida està programada sobre les 19:30h

Per sopar les inscripcions ja estan tancades, però s’està a temps per inscriure’s per fer la ruta a la llum de la lluna.

1a Trobada Motards Alfarràs

I diumenge a partir de les 9h tothom cap a Alfarràs per acompanyar a aquests Motards en la seva 1a Trobada.

Country-Pop

Una ruta sense presses ni horaris, sense rumb. I música per acompanyar-la. Aquesta setmana des del bloc de Rocky Motard Ponent et portem el Country-Pop.

Abans de l’auge del rock & roll, la música country poques vegades s’escoltava fora del mercat habitual, aïllant-la efectivament de qualsevol preocupació sobre una àmplia accessibilitat.

Quan el rockabilly va enlairar, però, els músics country es van veure obligats a plantejar-se si les seves veritables afinitats es trobaven amb el country tradicional o amb aquest nou estil popular, que va permetre als artistes arribar per primera vegada a grans audiències creuades.

Aquest flirteig amb el mainstream va marcar els inicis del country-pop, que va sorgir a partir de la consciència que la música amb influència del country (a diferència del honky tonk) es podia hibridar i suavitzar per al consum massiu.

El productor de RCA Records, Chet Atkins, va ser la figura més important en l’encreuament inicial del country i el pop, creant un so que va ser batejat com “countrypolitan” per la seva barreja de sensibilitat rural i sofisticació urbana.

Com que les melodies i les estructures de cançons de la música country normalment eren molt senzilles i enganxadores, funcionaven bé quan es col·locaven en un format orientat al pop; les produccions d’Atkins sovint situaven les cançons en arranjaments orquestrals, que de vegades es barrejaven amb instrumentació country. Aquest enfocament va donar lloc a una gran quantitat d’èxits pop per a cantants que podien fer la transició a l’estil suau i polit d’Atkins, sobretot Jim Reeves.

El productor de Decca Records, Owen Bradley, va crear un so encara més exuberant per als seus artistes, el més important, proporcionant l’entorn sonor simpàtic que millor mostrava la veu angelical de Patsy Cline i convertint-la en una estrella en el procés.

El pop countrypolitan finalment es va etiquetar com “Nashville Sound”, ja que gairebé tots els seus discos es van produir allí. Però tot i que els seus practicants van acumular èxit rere èxit, la primera de moltes reaccions contra el pop country va començar a formar-se a la dècada de 1960 entre artistes frustrats per no encaixar en el motlle de Nashville; el més important va venir en forma de so Bakersfield, amb el seu ritme dur, instrumentació elèctrica i l’amor per l’estil antic honky tonk.

No obstant això, el so de Nashville va continuar prosperant entre els fans del country orientat al corrent principal. De fet, es va fer més popular que mai durant els anys 70 gràcies al productor Billy Sherrill, les orquestracions i enregistraments del qual eren encara més grandioses i detallades, i devia tant al productor de rock de “Wall of Sound” Phil Spector com a Atkins i Bradley; George Jones, Tammy Wynette, Charlie Rich i Conway Twitty es van beneficiar enormement del seu toc.

Un so country-pop més senzill, que s’assemblava més al pop/rock amb elements country, també va fer incursions a la ràdio no country durant la dècada, gràcies en part als esforços de fusió country-rock de Bob Dylan, els Byrds i els Flying Burrito Brothers; aquest so va ser encapçalat per artistes com Glen Campbell, John Denver i B.J. Thomas.

A mitjans dels anys 70 es va produir una altra rebel·lió més atrevida i eclèctica pel outlaw country, però a finals de la dècada, la pel·lícula Urban Cowboy havia popularitzat una nova variació del country-pop (anomenada així després de la pel·lícula), que va suavitzar la música encara més combinant-la amb influències de soft-rock.

Entre mitjans i finals dels anys 80, el nou moviment tradicionalista va intentar tornar el country a les seves arrels honky tonk, però la seva producció polida (encara no elaborada) va ajudar a establir les bases per a una nova generació de country-pop que estava influenciada pel rock i el rock, tant en el seu ritme com en les seves tècniques de producció de so.

Aquest so va fer de Garth Brooks una superestrella durant els anys 90 i va portar l’èxit del crossover pop a Billy Ray Cyrus; cap al final de la dècada, l’èmfasi s’havia traslladat a vocalistes femenines com Shania Twain, LeAnn Rimes i Faith Hill, les marques de les quals de country-pop podrien incloure versions de soft-rock, roots-rock o producció d’estil arena-rock.

Una llista al nostre/vostre perfil de Spotify:

Via: Allmusic