El bloc de Rocky Motard Ponent
Bloc sobre temàtica motard
Blues, jazz, altes hores de la matinada i New York. Combinació perfecta durant la primera meitat del segle passat. Ara revivim-ho rodant amb la marxeta d’aquestos temes.
El New York Blues és principalment variacions del jump blues i del uptown blues, on el cantant és destacat i la música és una mica més sofisticada i jazzística que les seves contraparts rurals i urbanes.
Llista setmanal de Spotify des de la teva botiga Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
Més aviat introspectiva, la música Electrònica Indie ens acompanyarà aquesta setmana des de Rocky Motard Ponent en la nostra ruta setmanal.
Menys un estil i més una categorització, Indie Electronic es refereix a artistes arrelats al rock que van seguir els primers compositors electrònics (especialment el BBC Radiophonic Workshop), Krautrock, synth pop i música de ball utilitzant sintetitzadors, samplers i programes informàtics.
L’onada inicial d’artistes indie electrònics va començar a principis dels anys 90, amb bandes tan dispars com Stereolab (que utilitzava material vintage) i Disco Inferno (que van empènyer la tecnologia de mostreig al límit).
Durant els primers anys de la dècada del 2000, el nombre d’artistes electrònics independents va créixer de manera exponencial, ja que la gravació domèstica i els sintetitzadors de programari (o softsynths) es van fer habituals.
A part d’algunes excepcions, aquests artistes van publicar la seva música en segells independents, com ara Warp (Broadcast), Morr Music (Lali Puna, Múm), Sub Pop (the Postal Service, Dntel) i Ghostly International (Skeletons, School of Seven Bells).
La llista a Spotify, aquesta setmana dedicada a un amic que ens ha deixat per a fer una ruta de la que no tornarà i que fins que cadascú de nosaltres no la fem, no ens retrobarem. Va per tu Luis:
Via: AllMusic
Country o blues? Això ens preguntarem escoltant la música que avui em triat, i és que tot té unes arrels i es comparteix més del que sembla.
Tot i que la música de jug band s’associa sovint amb les tradicions populars dels Apalatxes rurals, predominantment blancs, en realitat va ser interpretada sobretot per afroamericans a les zones urbanes.
Les jug bands van unir el folk dels Apalatxes amb el blues, el ragtime i el jazz molt primerenc; són més coneguts, és clar, per la seva novedosa instrumentació de bricolatge.
El càntir (jug) en qüestió sol ser un càntir de whisky, i un intèrpret bufava per la boca del càntir per produir tons en el registre de baix. Les bandes de gerres normalment presentaven almenys un instrument de corda de la tradició dels Apalatxes (guitarra, banjo i/o violí) i utilitzaven una gran varietat d’objectes domèstics quotidians i fàcilment disponibles per a l’acompanyament rítmic.
Els més habituals eren la taula de rentar (els llistons es copejaven i es fregaven d’una manera anàloga a un tambor) i el baix de banyera metàl·lica, que normalment anava equipat amb una escombra i un estenedor que produïen els sons.
Altres possibles instruments de percussió inclouen culleres, galledes de tripa, ossos i fulles de serra; L’acompanyament melòdic addicional podria haver inclòs una harmònica, un kazoo o fins i tot una pinta i un paper de seda, el que fos disponible i econòmic, realment.
La música de jug band es va originar a Louisville, Kentucky a l’alba de la dècada de 1900, però va trobar la seva major popularitat a Memphis, Tennessee durant els anys 10 i 20, i finalment es va estendre a Ohio i Carolina del Nord.
Donada la jugabilitat inherent de la instrumentació, la música de la jug band era, en conseqüència, informal, espontània, sovint humorística i rítmicament rítmica.
Les bandes més importants inclouen Memphis Jug Band, Gus Cannon’s Jug Stompers i Earl McDonald’s Dixieland Jug Blowers. La moda de les bandes de gerres regionals havia passat en gran part als anys 30, però el moviment de skiffle britànic dels anys 50 i el renaixement del folk nord-americà de principis dels 60 van aportar una apreciació renovada de l’estil.
Els intèrprets conservacionistes de bon humor com la Jim Kweskin Jug Band i l’Even Dozen Jug Band van sorgir als Estats Units; a més, els membres tant de Grateful Dead com de Lovin’ Spoonful van començar a tocar música de jug band.
La llista setmanal per a rodar amb el solet d’aquest cap de setmana:
Via: AllMusic
A l’igual que la setmana, em tingut dies foscos, però sembla que tot i la refrescada per aquest cap de setmana veurem el sol. Així ens arriba el Blues de la Costa Est, amb una mica més de ritme que el blues clàssic.
East Coast Blues combina dues escoles bàsiques sota un mateix paraigua. El primer i el més notable consisteix en deixebles de l’escola del Piemont (principalment del principal practicant del Piemont de la zona de la costa est, Blind Boy Fuller; també podeu veure en aquest mateix bloc de Rocky Motard Ponent una llista separada sobre l’estil del Piemont) que s’havien traslladat a la costa est a principis i mitjans de anys 50 i va acabar formant part de bona part de l’escena del primer blues revival d’aquesta ciutat a mitjans dels anys 60.
La segona escola està formada per artistes de R&B elèctric i intèrprets moderns provinents de la zona que treballen en una varietat d’estils autòctons del gènere en general.
I la llista corresponent a Spotify:
Via: AllMusic
Canvi d’hora previst per aquesta matinada de dissabte a diumenge, en que a les 3h seran les 2h, a tindre en compte no sigui que fem tard a alguna de les MotoRockomanacions per aquest cap de setmana:
XVIII Concentració Motera “La Cipotegato” a Tarazona (Saragossa) per 45 euros amb la inscripció a taquilla organizado por Moto Club Ratas del Queiles.
Però també concerts d’entrada Lliure a la Concentració Motera “La Cipotegato 2023”.
Divendres 27 – Guns & Roses -AC/DC – Etc… tot el Rock Internacional
Dissabte 28 – Tribut a Heroes del Silencio
– Tribut a Barricada (Bar Palermo)
A l’arribada el dissabte 28 (12h -13:30h) els Motards del Delta PM nos rebran amb un vermut rapitenc de benvinguda amb snacks i olives a La Ràpita (Tarragona).
Després han organitzat una paellada popular (14h), oberta a tots els públics, no solament bikers.
Els tiquets es podran adquirir de manera independent, és a dir, begudes, dinar de dissabte, esmorzar de diumenge, etc.
Després de dinar (16h) es farà una ruteta per gaudir del paissatge del Delta per arribar a les 17h, que començarà el Correbars fins les 18:30-19h. Entre les 18h i les 20h la música de Dj Lluís Ferré.
Tot seguit començarà el primer dels concerts de la nit a la Plaça 1 d’octubre amb Sin Reputación (20h), un grup de Rock&Roll amb el qual ja van comptar per a les festes majors. Després espectacle Country de Booty Hunters (22h) i , finalment, per acabar-ho de rematar, tocaran els RockerXs (00h) amb els millors èxits de rock de tots els temps.
Per poder pernoctar estarà disponible l’interior del Pavelló de Patinatge, obert des de les 9h del matí del 28 fins a les 14h de la tarda del 29, situat a 100-150m. de la concentració.
Per aparcar s’habilitarà la zona de les casetes de pescadors, on els vehicles estaran vigilats, just al costat del Pavelló Firal.
Per sopar es compta amb Foos Trucks diversos.
Diumenge 29 d’octubre:
Es començarà el dia amb l’esmorzar de plat de la matinal (de 9h a 11h aproximadament). Durant el matí a la plaça hi haurà diversos stands: Toldà Bikers, la paradeta del Gaucho, Yerpes Barber Shop, dibuixos i caricatures en directe d’Abelicrates i també un guardarrobes. A l’interior ens acompanyarà Korsai Tattoo, amb una sala habilitada per poder tatuar.
Per a qualsevol informació podeu preguntar als números que apareixen al cartell.
En cas de ser un grup nombrós i vulgueu assistir, contacteu també per Whatsapp.
Tota la informació proporcionada podrà ser sotmesa a canvis per motius organitzatius o per motius aliens a Motards del Delta PM.
Per motius de problemes amb lo veïnat no se faran los jocs moteros.
Durada 2 dies 1 nit.
Recorregut Total 455 kms.
Una comarca catalana de secà, on les vinyes creixen tan recargolades com les seves carreteres. Això li confereix unes característiques molt peculiars, amb una orografia accidentada i petits municipis disseminats a pocs quilòmetres els uns dels altres.
Sempre acompanyats per les vistes de la Serra del Montsant, entre milers de corbes.
El seu clima mediterrani la fa una opció perfecta a qualsevol època de l’any.
Caps de setmana per rodar i gaudir per les millors carreteres i paisatges espectaculars.
Sol o en parella, el Priorat és una comarca que, com el seu vi, no deixa indiferent.
Ruta organitzada per Moto Experience Tours. Nit d’hotel a Hotel SB Corona Tortosa (Tarragona). Adquireix reserva de plaça AQUÍ.
Iron Dragons M.C. Lleida informa que s’han vist obligats a canviar l’ubicació del seu 1er Aniversari. L’event tindrà lloc aquest 29 d’octubre a La Portella.
L’obertura de portes serà a les 9h. Es tracta d’una matinal motera amb música, bon menjar, beguda, parades i exposicions.
És un esdeveniment obert a Freebikers i amics de La Aliança.
Aquesta setmana i per veure que sí que hi ha notables diferencies entre els subgèneres del country, dedicarem una llista al Country Instrumental.
Instrumental Country és exactament el que diu que és: qualsevol forma de country, des del tradicional honky tonk fins al country-rock, interpretat estrictament instrumentalment i sense cap veu.
La llista de Rocky Motard Ponent a Spotify:
Via: AllMusic
Cap de setmana llarg, que comença avui mateix. Anem doncs sense més preàmbuls a les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent.
Doncs sí, anem ja tard, però val la pena anomenar per a qui li interessi per properes edicions. els Amics de la Moto de Reus (Tarragona) surten aquesta mateixa tarda per fer la Transpirenaica.
Grup reduït i uns dies de carretera i motos per davant i pel que sembla bona organització.
Les reserves es van tancar el 7 d’octubre, però un altre esdeveniment que val la pena anomenar, i si arribeu tard inclús contactar-hi per si encara hi sou a temps a participar en la primera trobada de motos de carretera a Alòs de Balaguer (La Noguera) el proper dissabte 14 d’Octubre a les 9h.
Programa de la trobada
Preu 25€
Telèfon contacte: 613834917
1ª edció Rock ‘n Alòs Fest, el 14 de Octubre a Alòs de Balaguer.
Amb les bandes El Cantante Del Greco, DeSastre, Última Hora i Lozano y Los Frentes Abiertos.
Organitza Associació Agroturisme d’Alòs de Balaguer i hi col.laboren i esponsoritzen varies empreses i institucions.
27° Trobada Motera Tribu Deskontrol a Rosselló aquest diumenge 15 d’octubre de 2023 a partir de les 9h.
Des de Saragossa sortirà aquesta ruta que donarà inici a la temporada de la Ronda Aragonesa de Motoalmuerzos.
A Calafell (Tarragona) els No Surrender MC Costa Dorada organitzen un any més aquest Memorial Run.
A les 13:00h a la Sala La Masucaire de Les Masuques (Barcelona). Concert vermut amb el grup Babamala.
És la proposta musical que recull principalment influencies de Southern-Rock amb pinzellades Country i Rock acústic.
Força i decisió, foscor cap a la llum. Música dels 90 generalment que va marcar algunes vides i que en ruta ens fa encarar les curves sense por. El Grunge!
Utilitzant el so tèrbol dels Stooges i Black Sabbath com a base, el Grunge era un híbrid de heavy metal i punk.
Tot i que les guitarres eren directament del metall de principis dels anys 70, l’estètica del grunge estava lluny del metall.
Tant l’enfocament líric com l’atac musical del grunge van ser adoptats del punk, especialment dels ideals independents del hardcore nord-americà de principis dels anys 80.
La primera onada de grups grunge — Green River, Mudhoney, Soundgarden — va ser més pesada que la segona, que va començar amb Nirvana. Nirvana era més melòdic que els seus predecessors i també tenien diferents dinàmiques, que es van convertir en una convenció de gènere gairebé tan reconeixible com les guitarres borroses i distorsionades.
Després que Nirvana es va convertir en el mainstream, el grunge va perdre moltes de les seves connexions independents i punk i es va convertir en l’estil de rock dur més popular dels anys 90.
Disfruteu una bona estona d’aquest so amb la llista de Spotify de Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
El proper dia 30 de setembre Los Gatos Diablos estaran amb la seva música a la XXVI Concentració Motociclista “Vila de Flix” del Moto Club Flix (Tarragona).
Ja el divendres hi haurà rebuda d’assistents.
El proper 29 de setembre (20:30h) a Sala Slow de Barcelona es presentaran Nürnberg, des de Bielorússia acompanyats del grup local Violet Mistake. Un concert liderat per sons de post-punk/new-wave/coldwave i shoegaze plens de malenconia i inundats de reverberacions brillants i melodies agredolces.
Nürnberg és un duo musical post-punk format el 2016 a Minsk, Bielorússia. El treball de la banda està influït per la depressió de les ciutats postsoviètiques, l’existencialisme, els problemes socials del món industrial modern, la pressió i la fatiga, però també alguns sentiments essencials que ens fan més humans: la capacitat d’estimar i sentir compassió.
Els ritmes de la bateria i les enormes línies de baix melòdiques creen una imminent sensació de desesperació, aniquilació i impotència, mentre que els abrasadors i malenconiosos sols de guitarra flueixen i reflueixen, perseguint i ballant amb veus emotives i desemparades en un fosc inexorable.
El projecte Violet Mistake va començar amb un primer EP “Dragon” i el 2017 i representant-se en format power trio. Amb el temps el projecte es va anar consolidant amb Suny al baix, Vuk a la guitarra i Albert a la bateria. El 2021 estrenen el seu primer disc “The Joy Boys” sota el segell Mamut Traçut/Hidden Track i actualment treballen al seu nou disc.
Entrada anticipada 12€
Taquilla 15€
ORGANITZA:
El piti de la sort
Zipper Mouth
Sala Slow
El proper esdeveniment de Perros del Ebro MC és la seva festa gran. El seu trentè segon aniversari. serà aquest dissabte a partir de les 18h.
Per dissabte a Saragossa, com que no tot serà beure, hi haurà els següents entrepans preparats pel seu gran xef OSO:
La VIII RUTA NOCTURNA TARRAGONA organitzada per Grup Amics Jestel Moto ens cita per aquesta concentració més internacional i Nocturna de Tarragona. Gratuïta per tothom.
Torna #rockpelsxuklis a la #FestaMajor de Montbau.
El pròxim 30 de setembre de 2023 a les 19h al Pla de Montbau (Barcelona) gaudirem del #hardrock més solidari amb els infants i adolescents amb càncer de l’AFANOC.
Amb actuacions de la talla de:
Hi haurà servei de barra i restauració.
El Harley Davidson Club Catalunya torna amb moltes ganes amb el seu vermut dominical a Bràfim (Tarragona).
Introspectiu i fosc, com una carretera dintre d’un túnel sense iluminar, només la llum de la nostra moto il·luminant les parets mentre busquem la sortida. Així ens trobem amb el Rock Gòtic aquesta setmana per la nostra ruta musical.
Sovint mal entès en la seva estètica i mal aplicat com a terme, el rock gòtic és una branca del post-punk que va existir principalment entre principis i mitjans dels anys 80.
La seva reputació com la forma més fosca i tenebrosa de rock underground és molt merescuda, tot i que avui aquesta reputació prové més de la teatralitat visual de les seves bandes i seguidors vestits de negre.
Sonicament, el rock gòtic va agafar els sintetitzadors freds i les guitarres processades del post-punk i els va utilitzar per construir paisatges sonors premonitoris, tristos i sovint èpics.
Al principi, les seves lletres eren generalment introspectives i intensament personals, però la seva sensibilitat poètica aviat va portar a un gust pel romanticisme literari, la morbositat, el simbolisme religiós i/o el misticisme sobrenatural.
En general, el rock gòtic no va ser un estil aclamat per la crítica, donada la seva inclinació per la poesia florida, els crits implacablement lamentables i l’excés melodramàtic. No obstant això, va generar una subcultura dedicada i encara pròspera que va mantenir viva la seva estètica molt després de l’apogeu inicial de la música.
Els padrins del goth-rock van ser els post-punkers britànics Joy Division, la música i les lletres desolades, remotes i obsessivament introspectives van establir les bases inicials del gòtic.
Però a tots els efectes, el veritable naixement del rock gòtic va ser “Bela Lugosi’s Dead”, el senzill debut de Bauhaus el 1979. Els vestits post-punk ja freds com The Cure i Siouxsie & the Banshees es van convertir en bandes gòtiques completes al mateix temps, i el seu maquillatge pesat i amenaçador i la roba fosca es van convertir en una part important de l’expressió dels seus fans.
A mesura que la popularitat del rock gòtic es va estendre entre un determinat segment de la joventut sensible i alienada (primer al Regne Unit, d’on provenien la majoria de les seves bandes, després als Estats Units), el seu sentit de la moda es va anar fent cada cop més extravagant i el so original va evolucionar una mica.
The Cure, Siouxsie & the Banshees i Mission UK van incorporar més elements pop i alternatius a la seva música, mentre que Sisters of Mercy, Fields of the Nephilim i la banda nord-americana Christian Death van adoptar un enfocament més pesat, de vegades influenciat pel metall.
A finals dels anys 80, el moviment gòtic-rock original havia deixat d’existir, però la música va mutar en noves formes i va continuar influint en molts dels subgèneres més foscos del rock.
Durant els anys 90, el so gòtic va començar a pol·linitzar-se amb la música industrial, produint híbrids que atreuen a ambdues parts, així com el subgènere darkwave (que també incorporava el synth-pop i el dream-pop dels anys 80).
La darrera meitat dels anys 90 també va veure com la influència del rock gòtic va sorgir a tot el heavy metal; una nova generació de bandes de black metal progressius es va basar en gran mesura en el so i l’estil del gòtic, mentre que algunes bandes de metall alternatiu també van agafar en préstec les imatges visuals del rock gòtic (incloent Marilyn Manson, que, malgrat les innombrables notícies que diuen el contrari, no és un artista de rock gòtic).
Aquí us deixem amb un enllaç a la llista de Spotify:
Via: AllMusic