El bloc de Rocky Motard Ponent
Bloc sobre temàtica motard
No tot és rock ni tot és espanyol. Barreja de pop llatí, així musicarem la ruta motera per aquest cap de setmana.
El rock llatí, o Rock en Español, fa referència a qualsevol grup de rock & roll d’origen llatí que actua únicament en castellà. Sovint, la seva música té una lleugera base rítmica llatina.
La llista setmanal a Spotify:
Via: AllMusic
Per una ruta de cap de setmana una mica passada per aigua, però apretant les dents i sense mullar-nos gràcies a la bona equipació. Així passarem rodant amb el ritme del pop italià.
El pop italià és un gènere pop i pop-rock que s’inspira considerablement en el pop i la música de cinema nord-americans i britànics, però que es canta en italià i està pensat per al consum a Itàlia.
La llista a Spotify:
Via: AllMusic
En diferents idiomes a vegades, però música Pop de totes maneres, així acompanyem musicalment la ruta en moto d’aquesta setmana, descobrint i deixant-nos portar.
El pop internacional és música pop o pop-rock de consum fàcil, produïda a Europa, Àsia o Amèrica del Sud, que es canta en la llengua autòctona del país i que pretén emular el pop occidental dels Estats Units i el Regne Unit.
La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
Aquesta setmana continuem a França, on la línea del pop i del rock és tant prima com la de la línea d’una carretera sense senyalització horitzontal.
França tenia una subcultura de músics que interpretaven rock & roll contundent.
El rock francès podia semblar-se al rock & roll americà o britànic, però es cantava en francès i tenia temes clarament francesos.
La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent per a tu:
Via: AllMusic
Amb un canvi de temps ja viscut, ens arriba un cap de setmana per rutejar amb una mica de fresca, que ja s’agraeix després de tanta calor. Esquivem la pluja amb la sofisticació del pop francès i bona ruta!!
El pop francès va sorgir principalment dels cabarets i sales de música del París de principis de segle i, per descomptat, ha canviat i evolucionat amb les noves tendències populars al llarg dels anys.
El millor pop francès sol tenir un so elegant i refinat, però sense semblar distant o sense emocions; de fet, el sentiment dominant de cada cançó (anhel romàntic, nostàlgia, sentimentalitat, erotisme, etc.) se sol tocar al màxim, tot conservant l’elegància continental de la música.
Abans de la Segona Guerra Mundial, el pop francès estava arrelat tant en el cant de cabaret com en el tipus de pop orquestral tradicional comú als Estats Units.
Intèrprets com Maurice Chevalier i la molt estimada Edith Piaf van començar en aquest format, es van fer molt populars al seu país d’origen i van aconseguir reconeixement també a través de les fronteres nacionals.
A mitjans dels anys 50, el cantant i compositor nascut a Bèlgica Jacques Brel va aportar una nova alfabetització, enginy i consciència social al pop francès i es va convertir en una llegenda nacional per les seves visions atrevides de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial; Les versions traduïdes de les seves cançons ocasionalment van arribar a les mans d’artistes de pop i rock de parla anglesa (des de Scott Walker fins a Frank Sinatra).
Tot i que el pop francès va continuar dominat per la tradició del cabaret, el so del pop/rock americà i britànic va començar a introduir-se durant els anys 60.
La majoria dels ritmes del rock & roll no eren de la varietat contundent, sinó que s’inspiraven en estils més compatibles com el pop de grups de noies americans (especialment la cantant i compositora Françoise Hardy), les bogeries de ball prèvies a la invasió britànica com el Twist i el so orquestrat, groovy i swinging londinenc de cantants britàniques com Petula Clark.
L’actriu i símbol sexual internacional Brigitte Bardot va llançar la seva carrera com a cantant d’aquesta manera amb l’ajuda del compositor Serge Gainsbourg; com a intèrpret, Gainsbourg es va convertir ràpidament en una superestrella europea per dret propi, gràcies a l’erotisme latent dels seus arranjaments i pistes de ritme, sense oblidar les provocacions escandaloses de les seves lletres i conceptes d’àlbums.
El rock & roll i la música dance orientada als clubs van acabar erosionant l’hegemonia del pop francès tant a França com a altres parts d’Europa, però els intèrprets clàssics que han aconseguit mantenir-se encara poden aconseguir un públic considerable.
La llista de Spotify des de la teva botiga Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
Un tastet d’algo diferent per una ruta curta a primera hora del matí quan el sol es lleva i la temperatura és agradable mentre es roda per carreteres properes i conegudes. Una estona… deixa’m sol només una estoneta…
El rock aborigen és una fusió única australiana de rock & roll (principalment rock australià dur i aspre, però també folk-rock) i música aborigen tradicional.
El rock aborigen sovint està molt basat en la percussió, incorporant ritmes tradicionals, però de vegades sona més eteri i atmosfèric si s’emfatitza el didgeridoo en els arranjaments.
La majoria dels grups de rock aborigens toquen una barreja de cançons aborigens tradicionals (donats els arranjaments de rock modern) i originals, que sovint aborden la difícil situació política i cultural dels aborigens.
Llista de mostra al perfil de Spotify de Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
No tant dur com el rock, però del rock en beu bastant, i el rock en beu bastant també del folk-rock. Per aquest cap de setmana farem una ruta poc complicada, amb corbes amples i bones carreteres. Sense córrer però rodant a bon ritme.
El folk-rock pren l’estil de composició simple i directe de la música folk i el fusiona amb un prominent ritme de rock & roll.
Un dels elements més distintius del folk-rock són els ganxos de guitarra que timbren i ressonen, juntament amb harmonies vocals clares.
El folk-rock va ser pioner a mitjans dels anys 60 pels Byrds, que tocaven cançons de Bob Dylan com si fossin de la invasió britànica.
Els Byrds van establir el pla que moltes bandes van seguir. A mesura que els anys 60 s’acabaven, més grups de folk-rock van emfatitzar els orígens acústics del folk i es van allunyar dels arrepegis elèctrics que ressonaven dels Byrds.
En les tres dècades següents, els sons del folk-rock acústic i elèctric eren habituals en el rock & roll.
Llista setmanal a Spotify des de la teva botiga Rocky Motard Ponent:
Via: Allmusic
Música primaveral per a l’estiu, Country-Rock, lleugeresa i duresa en una mateixa cançó, com la que pots trobar en la carretera, en la teva ruta de cap de setmana.
Essencialment, el Country-Rock són grups de rock que toquen música country.
És música country inspirada pels ideals de la contracultura del rock, així com per la seva dependència de l’amplificació forta, el backbeat prominent i les melodies pop.
Els primers grups de country-rock (els Flying Burrito Brothers, Gram Parsons, els Byrds, Neil Young) tocaven country directe, inspirats pel so de Bakersfield de Merle Haggard i Buck Owens, així com per honky tonkers com Hank Williams.
A mesura que el gènere va avançar cap als anys 70, les vores més aspres es van suavitzar a mesura que els Eagles, Poco, Pure Prairie League i Linda Ronstadt feien música més suau i relaxada. Aquest es va convertir en el so predominant del country-rock als anys 70.
A finals dels anys 80, un petit grup de grups de rock alternatiu van començar a reviure el so espartà del so original de Parsons and Young.
I res millor que la llista a Spotify de Rocky Motard Ponent per a tu:
Via: AllMusic
De ruta per aquest cap de setmana hem preparat música amb so introspectiu, quasi psicodèlic, quasi clàssic… Folk-Rock Britànic.
El folk-rock britànic es va inspirar molt en el seu homòleg americà, però va conservar un sabor clarament britànic.
Pioners com Fairport Convention es van inspirar clarament en els Byrds i Bob Dylan, però van incorporar elements del folk britànic tradicional, així com temes anglesos que van donar a la música el seu caràcter únic.
Fairport Convention van ser els titans del folk-rock britànic, i membres originals com Richard Thompson i Sandy Denny van forjar més tard carreres en solitari reeixides.
El seu productor, Joe Boyd, també va ajudar a desenvolupar les carreres d’altres actors clau del folk-rock britànic, inclòs l’aclamat cantant i compositor Nick Drake.
Llista a Spotify per a tu:
Via: AllMusic
Amb la calor ens en anem de ruta musical cap a un país nòrdic com és Suècia on per aquest cap de setmana tenen màximes d’entre 19º i 21º. Així sí, eh??
Suècia sempre ha estat un dels països principals de l’Europop, i sovint el so del pop/rock suec ha estat la cara de l’Europop.
El pop/rock suec es caracteritza per la seva alegria: ganxos brillants i grans, harmonies elevades, ritmes disco i teclats en capes.
Això s’aplica a tot, des de les bandes comercials fins a grups moderns com els Cardigans o Komeda.
Per descomptat, ABBA són els padrins i les padrines de l’escena, i no només molts dels seus successors deuen alguna cosa al quartet, sinó que els seus enregistraments encara es troben entre els millors treballs que el pop/rock suec pot oferir.
I així es nota l’influencia majoritaria d’ABBA en aquesta llista de Spotify:
Via: AllMusic