Oh oh… quan diuen que no es pot barrejar la velocitat amb el tocino no sempre és cert, i és que el tocino pot agafar certa velocitat. En aquest cas ens trobem amb country i blues.
Alguns puristes de cada gènere ens dirien que sí, que música és, però tot i que els origens podrien ser ben diferents culturalment parlant, a peu de carrer la música es barreja.
Així passa amb les motos, n’hi ha que estan fetes per correr en circuit i d’altres per disfrutar-les mentre veiem créixer l’herba. Però al capdamunt, una moto és una moto.
I música és música, i aquí ens trobem el country i el blues per acompanyar-nos en la nostra ruta aquesta setmana.
Durant els anys 80, diversos revivalistes del blues, que van tocar principalment blues de Delta i Mississippi, van decidir amplificar el que essencialment era una forma country.
Estructuralment, no hi va haver cap canvi respecte al country blues original; simplement estava electrificat, i no gaire fort. Va ser una rara ocasió en què el country blues es va electrificar, la majoria dels revivalistes van preferir quedar-se amb la forma acústica original, però quan va ser, l’única diferència va ser la seva (encara que subtil) amplificació.
Via: AllMusic