Mes: gener de 2024

MotoRockomanacions 2 a 4 de febrer

Amb aquest clima l’activitat motera no decau. Per un cap de setmana de febrer no s’espera el fred que seria normal per aquest temps, us invitem doncs a passar-vos per la vostra botiga Rocky Motard Ponent a La Fuliola i fer una parada en la teva ruta, ja que diumenge també tindrem obert de 10 a 13h.

Alguna excusa més per sortir el cap de setmana en moto, les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent:

Moto esmorzar Ricla

A Ricla (Saragossa), concretament al restaurant La Gallega, aquest diumenge esmorzar de la Ronda Aragonesa de Motoalmuerzos.

Vermut i 1er aniversari No Remorse Brotherhood

Vermut al clubhouse de No Surrender MC Costa Dorada a Calafell per celebrar el 1er aniversari de No Remorse Brotherhood.

Square Dance

Poca visió des de Ponet. Boira màxima mentre en altres indrets el sol fa pujar temperatures. Doncs una llista curta per un cap de setmana curt.

En els dies anteriors a la Segona Guerra Mundial, els Square Dances eren una de les principals trobades socials per als nord-americans rurals. En aquests balls comunitaris, sovint es tocava swing occidental i country tradicional uptempo; tot estava dissenyat per fer ballar els clients.

En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, el Square Dance va perdre la seva popularitat, ja que els honky tonks es van convertir en un lloc de trobada preferit.

El square dance va sobreviure com una forma nostàlgica, i la música que es tocava en aquests balls era essencialment la mateixa que abans, però com el seu equivalent de jazz, Dixieland, estava desproveït de cap innovació: era un exercici estilístic. A diferència de Dixieland, on van florir músics i estilistes genuïnament talentosos, el square dance va servir bàsicament com a funció, sense oferir als músics cap lloc on mostrar les seves habilitats.

Com a resultat, sempre que el square dance assolí rècord, en general era genèric, i només estava disponible en àlbums on els músics no estaven acreditats.

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 26 a 29 de gener

Passades ja del tot i quasi oblidades les festes del desembre i gener, arriben les festes de la moto, les més habituals ara les de diumenge pel matí: les matinals. Aquest cap de setmana en toca una de les ja clàssiques!!

XIX Matinal Motera Peña Motorista Tamarite

XIX Matinal Motera de Tamarite, diumenge 28 de gener, a partir de les 9h, got de brou, entrepà calent, beguda, música i molt més per 5€.

Torna després de molts anys l’espectacle de Stunt de Narcis Roca, diumenge 28 de gener a les 12h, als voltants del Passeig de l’Hortaz de Tamarite de Litera (Osca).

Detroit Blues

Poques vegades un ritme tant lent té tanta força. I així escoltarem aquesta setmana blues de Detroit mentre sobre un mapa fem ratlles que es transformaran en carreteres per descobrir.

Històricament, el blues de Detroit ha estat eclipsat per dos motius: la riquesa d’altres músiques per les quals la ciutat és més coneguda (gospel, jazz, Motown, rock & roll dur) i l’escena molt més celebrada del seu veí del mig oest de Chicago.

Només un intèrpret va arribar a la fama directament a través de l’escena del blues de Detroit: John Lee Hooker, l’estil idiosincràtic del qual era difícil d’imitar i, per tant, mai es va convertir en el so estàndard de la ciutat.

A part de Hooker, el blues de Detroit era estilísticament molt semblant al blues de Chicago: arrelat al delta del Mississipí, va ser la música dels negres del sud que van emigrar al nord per treballar a les plantes d’automòbils i van començar a tocar música familiar amb instruments elèctrics amplificats.

Igual que Chicago, l’escena del blues de Detroit va assolir el seu apogeu creatiu a finals dels 40 i principis dels 50, centrada al voltant dels clubs de Hastings Street i el barri de Black Bottom.

El pianista Big Maceo Merriweather va tenir més fama a l’escena de Chicago, però en la seva majoria, els millors intèrprets de Detroit, inclosa la cantant Alberta Adams i els guitarristes i cantants Calvin Frazier, Eddie Burns i Johnnie Bassett, van obtenir poc reconeixement fora de la seva ciutat natal, en part a causa d’una relativa manca d’oportunitats de promoció i gravació.

L’escena del blues de Detroit gairebé es va acabar amb l’arribada de Motown, però es va reconstruir gradualment gràcies al promotor i antic artista discogràfic Bobo Jenkins; sobreviu avui, encara de manera majoritàriament local.

Una llista monogràfica amb John Lee Hooker ho explica tot.

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 19 a 21 de gener

Pluja i fred. Per aquest ordre. Això vol dir que el fred arriba pel cap de setmana. Sortim-li al pas en moto doncs!! Un parell de MotoRockomanacions de clàssiques:

Sortida a Vilanova de Segrià

De 9 a 13h a la plaça 1 d’Octubre i carrers adjacents de Vilanova de Segrià hi haurà exposició de vehicles antics (clàssics, esportius, motos i tractors). Per esmorzar si hi vas en un d’aquests vehicles fer preinscripció per a assegurar-te que l’Ajuntament t’inviti 😉

11 Edició MotoTrobada de Clàssiques

I un altra de Clàssiques, aquesta a La Granja d’Escarp.

Indie Folk

Fred i pluja. Cap de setmana de pausa per rodar abrigats. Evitem les corbes gebrades i encarem l’autopista amb el sol de costat. Així ens acompanyarà aquesta setmana la música Indie Folk.

L’indie-folk va sorgir a principis del segle XXI, quan els compositors de la comunitat de l’indie rock van començar a seguir els seus exemples de la música folk.

Artistes acústics com Elliott Smith i Will Oldham (amb la seva disfressa de Palace Brothers) van ajudar a posar la base del gènere durant els anys 90, però no va ser fins a la dècada següent que el folk indie es va apoderar realment, amb segells com Saddle Creek, Barsuk, Ramseur, i Sub Pop dedicant un ampli suport al gènere.

A mesura que avançaven la dècada de 2000 i apareixien més artistes indie-folk, el gènere va créixer fins a abastar una àmplia gamma de música, des del folk neo-celta dels Decemberists fins a les harmonies apalatxes de Fleet Foxes.

Altres grups, inclòs el referent del gènere Iron & Wine, van adoptar aquesta varietat en la seva pròpia música, saltant de balades acústiques de baixa fidelitat a exuberants rockers elèctrics sense sortir mai del camp indie-folk.

Malgrat els seus vincles amb la comunitat folk, però, la majoria d’aquestes bandes freqüentaven locals de rock tradicional en lloc de cafès, una característica que els distingia dels grups de folk contemporani.

I aquí us deixem la llista de Rocky Motard Ponent a Spotify:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 11 a 14 de gener

Les primeres MotoRockomanacions del 2024 des de rocky Motard Ponent. Som’hi!!

Pingüinos 2024

Del 11 al 14 de gener de 2024 una de les concentracions, sino la que més, concorreguda i famosa d’Espanya i és a Valladolid. Tot i ser una invernal el seu ambient atreu una gran multitud de gent, i el programa està a l’alçada. el Club Turismoto n’és el responsable.

7º Aniversario Jibaros MC Tarragona

14 de gener. Celebra amb Jibaros MC Tarragona el seu 7 aniversari, serà al seu clubhouse de Reus (Tarragona), com sempre, esmorzars calents, begudes, estands, música en directe de la mà de Sin Reputación i bon ambient.

Antic

Música per aquest cap de setmana, l’últim de les festes de Nadal, i que potser ens deixarà un diumenge fred però per sortir a rodar ja en aquest any nou 2024. Recordeu que diumenge estarà obert Rocky Motard Ponent.

Old-Timey (o old-time) es refereix a la forma de música country més antiga mai gravada.

La música country es va gravar per primera vegada a principis dels anys 20, i el seu estil i so s’havien mantingut constants des del 1800.

Tot i que abastava una sèrie d’influències diferents, les arrels de la música es trobaven en cançons populars britàniques, que es tocaven amb instruments de corda, com el violí.

A finals del 1800, els nord-americans rurals havien començat a tocar les cançons populars amb guitarres espanyoles i banjos africans també, afegint altres instruments (dobro, baix, washboards) a la barreja.

Durant la dècada de 1900, aquesta música folk country va afegir algunes influències contemporànies, especialment el blues i la comèdia de vodevil.

Aquesta fusió rural eclèctica va ser el so de la música country durant els anys 20, i s’identificaria per sempre com a country de “vells temps”, perquè era la música que evocava les arrels del país.

Tot i que la música va començar a evolucionar als anys 30, a mesura que Jimmie Rodgers va introduir el country a l’era industrial, hi va haver grups que van actuar en temps vell fins a finals de segle, sovint sense canviar les convencions del gènere.

Un dels principals estils de l’antiguitat va ser el bluegrass, que es va desenvolupar a finals dels anys 40 com a reacció a la modernització creixent de la música country.

La nostra llista de Spotify per a tu.

Via: AllMusic