Mes: abril de 2022

Blues Gospel

Divendres i davant uns dies d’incertesa climatològica, una mica de música per l’esperit des de Rocky Motard Ponent.

Sempre hi ha hagut un punt, tant estilístic com filosòficament, on lo sagrat (música gospel) i lo profà (blues, la música del diable) estableixen una aliança incòmoda.

Compost gairebé íntegrament per intèrprets que són predicadors laics o evangelistes dels carrers, el Blues Gospel inclou l’ús de patrons de guitarra blues que estan estretament entrellaçats amb les declaracions més sinceres de convicció religiosa.

Abraçant tot, des de la selecció de dits de ragtime fins a patrons de ritme toscament rasguejats, l’estil deu menys lleialtat a un tipus de guitarra particular que a l’ús de les possibilitats de l’instrument per impulsar el seu missatge líric.

Tot i que els seus defensors són pocs, hi ha pocs sons del blues que siguin tan alternativament espirituals o tan escalofriants com el blues gospel.

I com sempre, una petita mostra amb la nostra llista de Spotify:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 29 d’abril a 1 de maig

Moltes coincidències en un cap de setmana, festivitat del treballador, el día de la mare, primer diumenge de mes amb Rocky Motard Ponent obert i les següents MotoRockomanacions!!

Ruta del Silenci/Terol

Moto Experience Tours ofereix un cap de setmana guiat, que segurament a hores d’ara tindrà les places completes, però val la pena conèixer aquesta activitat per a futures ocasions. Més info de preus aquí.

Durada 3 dies 2 nits. Recorregut Total 400 km.

Ruta del Silenci.
Terol / Serra d’Albarrací / Maestrat.

Un altre dels nostres paradisos moteros per excel·lència és Terol. Els seus fantàstics paratges i solitàries carreteres. En aquest cas la Serra d’Albarrasí, l’Alt Tajo i el Maestrat amb la famosa Ruta del Silenci seran algun dels llocs de pas, que mai no deixen indiferent. Tot això en un grup reduït de 8 motos com a màxim. Ruta 100% asfàltica per a tot tipus de motos.

Dia 1.
Punt de trobada.
Terol.
Gran Hotel Botànics 4*
Sopar al costat de la Plaça del Toríco a 100m de l’Hotel on es tastarà el fantàstic pernil de Terol.

Dia 2.
La ruta circular de poc més de 300 km en sentit horari discorre creuant la regió muntanyenca de Conca i els naixements del riu Tajo i Cuervo. Ascendint cap al nord vorejant el Parc Natural de l’Alt Tajo.


Dia 3
Es posarà rumb a la comarca del Maestrat a la recerca de la Ruta del Silenci.

SIROLL+PYCAYA+DEVORATE THE UNIVERSE

GRAN CONCERT AMB 3 GRUPS a la sala Oxid de Reus (Tarragona) aquest divendres a partir de les 21h. Entrada 10€.

SIROLL
Siroll! neix el 2008 a la Catalunya central com a experiment de fusió de tot allò que motivava els seus components, sense mirar massa si encaixava en algun corrent o estil musical concret. Ningú hauria dit llavors que deu anys després aquesta banda sense rumb prendria una forma homogènia i compacta amb un estil propi i inclassificable, combinant en català gairebé tots els subgèneres del heavy metal amb el hardcore punk, al qual s’ha de posar una etiqueta és la extrem crossover. Amb cinc treballs d’estudi a les espatlles, desenes de concerts i amb els seus videoclips peculiars, Siroll! s’han consolidat com a banda de metall en català referent que no deixa lloc a la indiferència. Tots els treballs es poden descarregar gratuïtament a la seva pàgina de bandcamp.
Instagram
Facebook
Youtube
Twitter
+
PYCAYA
Pycaya, banda de Groove Metal formada a Barcelona (Espanya) a finals del 2012 per Antonio Muñoz, després de la dissolució de la seva antiga banda, Kosto and full. Amb una idea, fer un metall actual i contundent.

No ha estat fàcil tenir una formació estable sobretot els primers anys. Canvis necessaris fins a trobar la química perfecta perquè Pycaya funcioni a tota màquina, realitzant molts concerts a l’escena local fins a madurar un directe sòlid i potent. La formació actual és Luis (Maldito)-veu, Jordi-Batería, Sergio-guitarra rítmica , Santi-baix i Tony-guitarra solista i cors. Al gener de 2016 s’edita el primer treball de Pycaya titulat “ON”, així com el seu videoclip promocional del tema “ON” dirigit per Edgar Lledó.

Un so contundent, cru d’afinacions greus, amb veus esquinçades i lletres en castellà. “ON” va obtenir excel·lents crítiques en mitjans especialitzats i la banda va estar presentant-ho per diverses ciutats i festivals del país durant 2 anys. El 2017 Isra el cantant decideix deixar la banda i entra al seu lloc Luis (Maldito), un vell conegut de l’escena i fa les darreres dates de la gira
de “ON”.

Entre juliol i agost de 2018, Pycaya entra a gravar el seu segon treball als “New Noise Studios” (Barcelona). El mastering va ser obra de Ricardo Estrada a “Hollywood Restroom Mastering Studio”.

Amb el nom de “Brutalizándolo todo” el nou treball es presenta el 29 de setembre de 2018 a la sala Razzmatazz 1 (BCN) al costat d’Anal Hard i Soziedad Alkoholika. El tema triat per al single i el vídeo clip és “Jodido”. Per continuar presentant el seu nou treball, Pycaya s’embarca al “BRUTAL TOUR”, una extensa gira per tot el territori nacional que els porta a ciutats com Madrid, Segòvia, Avilés, València, Sevilla, Castelló, La Corunya entre altres ciutats i fins i tot fora del territori nacional com La Massana (Andorra).

A més de les bandes esmentades, Pycaya ha compartit escenari amb bandes del calibre com Skunk DF, Deldrac, Morphium, We Exit Even Dead, Childrain, Siroll, Raó d’Odi o Trallery entre d’altres.
Facebook
Instagram
YouTube
BandCamp
Spotify
+
DEVORATE THE UNIVERSE

Dance Alternatiu

Per aquesta setmana farem per primera vegada que lo de “en la varietat està el gust” amb que obrim cada llista a Spotify sigui present. El Dance Alternatiu ens recorda a una barreja de música de ball barrejat amb un sentiment rocker que ens fa recordar els anys ’80.

El Dance Alternatiu combina la sensibilitat underground i l’estructura de cançons melòdiques del rock alternatiu i indie amb els ritmes electrònics, sintetitzadors i/o samples, i l’orientació de club de la música de ball post-disco.

Si bé molts artistes alternatius basats en el pop han experimentat amb el dance i/o la música electrònica al llarg dels anys, el dance alternatiu va un pas més enllà del coqueteig, inspirant-se en la cultura de club i convertint-la en una part indispensable del so general.

Tot i que la música dance alternatiu no sembla fora de lloc en un club dance, també funciona amb la mateixa eficàcia fora d’aquest entorn, per la seva accessibilitat pop i la seva voluntat d’incorporar altres estils de música.

Aquestes qualitats posen un rostre més humà al dance alternatiu, en contraposició a la sensació més mecanitzada de molta música estàndard de club/dance; com a resultat, els intèrprets s’identifiquen molt més amb la seva música, que sovint posseeix un estil, textura o fusió d’elements musicals específics.

Molts artistes de dance alternatiu són britànics, a causa del major protagonisme dels clubs i les escenes rave del Regne Unit a la cultura musical underground: la seva fertilitat creativa va ajudar a estimular més experimentació musical.

New Order va ser el primer grup de dance alternatiu, pioner en l’estil amb els seus enregistraments de 1982-83, que van fusionar el post-punk ombrívol amb el synth-pop a l’estil Kraftwerk.

A més del rock alternatiu, el dance alternatiu va estar més influenciat pel synth-pop, l’acid house i el trip-hop; cadascun d’aquests moviments va ajudar a generar el corresponent cachet d’artistes de dance alternatiu i va tenir un gran impacte en l’escena Madchester britànica de finals dels anys 80, així com l’èxit de crossover pop de diversos artistes de trip-hop orientats a l’indie durant els anys 90.

I ara a disfrutar una estona amb aquesta llista mostra de lo que fins ara s’ha escrit:

MotoRockomanacions 22 a 24 d’abril

Després d’una setmana sense MotoRockomanacions degut a la activitat més de vacances familiars que d’esdeveniments publicables, doncs ho reprenem amb ganes.

4ª Matinal Motera “Vila de Flix”

Diumenge el Moto Club Flix organitza la seva 4ª Matinal Motera “Vila de Flix” a Flix (Tarragona), aquesta vegada amb esmorzar de forquilla, música en viu i sorteig per llepar-se els dits.

Mañoalmuerzo a Utrillas

El proper Mañoalmuerzo serà a Utrillas (Terol) aquest diumenge 24 d’abril de 2022. 5€ pels inscrits al Campionat de Mañoalmuerzos i 7€ pels no inscrits.

Bluegrass Contemporani

És divendres i festiu, però des de Rocky Motard Ponent no s’oblida així com així la cita musical setmanal. Aquesta setmana repassarem un subgènere del Country anomenat Bluegrass Contemporani.

El Bluegrass contemporani es va desenvolupar durant els anys 80, quan el bluegrass tradicional havia incorporat les innovacions del bluegrass progressiu.

No és tan jazzístic ni experimental com el bluegrass progressiu, adherint-se a formes tradicionals familiars, però és una mica menys classicista que el bluegrass tradicional.

Essencialment, és una versió actualitzada i fresca de bluegrass per als temps moderns.

I també com quasi cada setmana, aquí teniu una llista de Spotify per a que pugueu gaudir d’una estona, ja sigui en ruta o pensant en properes sortides en moto mapa en mà:

Via: AllMusic

Blues Elèctric Modern de Chicago

Tornem a tocar un pal del Blues, aquesta vegada el Blues Elèctric Modern de Chicago. Shake your body!

El Blues Elèctric Modern de Chicago manté la mateixa estructura i so que el Blues de Chicago, de manera que el terme és principalment una distinció d’èpoques.

L’era moderna comença a finals dels anys 60, quan una nova generació va començar a tocar el blues. Alguns d’aquests músics van mostrar influències del rock, principalment en termes d’amplificació, però van mantenir viu l’esperit del blues de Chicago.

I com cada divendres que es pugui, des de Rocky Motard Ponent se us ofereix una petita llista de cançons a Spotify per poder degustar aquest so:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 8 a 10 d’abril

Entrada de setmana santa i esperem que també a una setmana de pluja la justa i necessària i més solet primaveral. I per a disfrutar-ho, aquí van les MotoRockomanacions:

9 Aniversari MC 15 Aniversari CM Rebels MC/CM

Els capítols de Tarragona de Rebels MC i Rebels CM estan d’aniversari, cadascú pels anys que li pertoca però compartint festa que s’allargarà durant tot el cap de setmana.

Country-Rock Alternatiu

Aquesta setmana fem tard a la cita musical, però no per això serà menys important, sino que serà una mica de puntada al cul per a que ens moguem donant la benvinguda al sol de primavera.

I d’això se’n encarregarà la llista de Spotify que us tenim preparada sobre el subgènere Country-Rock Alternatiu. El country-rock alternatiu sovint es coneix simplement com a country alternatiu, però els dos estils són en realitat una mica diferents l’un de l’altre; en poques paraules, els intèrprets de country alternatius provenen del costat country de l’equació, mentre que el country-rock alternatiu està més arrelat en el rock.

Es considera una branca del rock alternatiu, encara que no sempre soni així a la superfície, perquè no s’adapta a cap sensibilitat convencional, i també perquè les seves bandes solen començar com a part de l’escena dels segells indie nord-americà.

A diferència del country alternatiu, que desborda els límits de la música country des de dins, el country-rock alternatiu és música feta per persones de fora que estimen el so i l’esperit del country. Preserven fidelment els sons tradicionals, però reinterpreten l’esperit d’una manera personal, contemporània i idiosincràtica que poques vegades atreuen els fans del country heterosexual.

El padrí del country-rock alternatiu va ser Gram Parsons, la figura més important en la invenció del country-rock i una llegenda de culte perdurable pels seus registres profundament emotius. Les diferents personalitats musicals de Neil Young també van tenir una influència important, com ho va ser el moviment country progressista dels anys 70, especialment un grup de cantautors molt alfabetitzats, centrat a Austin, TX, com Townes Van Zandt, Guy Clark i Jerry Jeff Walker, entre altres.

L’home que va anunciar el naixement del country-rock alternatiu va ser Lyle Lovett, l’enginy i l’eclecticisme del qual semblaven revitalitzar les possibilitats del country en la ment de molts fans del rock. Però el primer veritable grup de country-rock alternatiu va ser Uncle Tupelo, que a l’inici de la seva carrera va fusionar punk i country d’una manera molt més reverent que qualsevol banda del moviment cowpunk dels anys 80. La seva versió de l’espiritual “No Depression” d’A.P.

Carter va donar el seu nom al seu àlbum de debut de 1990, el fanzine principal que narra l’escena de l’alt-country i un sobrenom al moviment en general. Uncle Tupelo aviat es va convertir en una banda de country-rock més tradicional i, després del seu Anodyne de 1993, es va dividir en dues bandes diferents, el fermament revivalista Son Volt i el Wilco més pop; en aquell moment, el propi country-rock alternatiu havia començat a dividir-se en diverses varietats.

Una escola es va dedicar principalment a reviure el so Parsons/Young de principis dels anys 70, afegint de vegades elements del pop beatlesc als seus cruixents rockers i balades dolorides. Altres eren tradicionalistes sincers, aprofitant les qualitats més inquietants del country antic i del poble dels Apalatxes mentre actualitzaven la sensibilitat lírica.

Una part de bandes va convertir aquest so antic en un híbrid suau, recanvi i eteri de country i indie rock, que normalment comptava amb una vocalista femenina. Altres bandes de rock alternatiu de country van aportar sentit de l’humor a la seva obra tradicionalista, ja sigui l’enginy d’una banda de bars trepidant, o la estranya ironia de Lambchop.

El country-rock alternatiu va continuar produint nous actes híbrids aclamats per la crítica al nou mil·lenni, amb un creixent sabor indie-rock.

I per amenitzar tanta parrafada i tornant al sol de primavera, agafeu la moto i deixeu-se portar per les corbes entre camps verds i arbres florits amb aquesta llista de música:

Via: AllMusic