Sortim de ruta “a lo grande”, amb country tradicional i amb un somriure a la cara. No hi ha ni motius per fer-ho ni excuses per no fer-ho!!
Traditional Country és un terme nebulós: pot referir-se a qualsevol cosa, des de les cançons senzilles de Roy Acuff fins a l’electrificada honky tonk de Johnny Paycheck, però el nom evoca un so específic, és a dir, la tradició de llarga durada de cançons senzilles de country presentades amb senzillesa, instrumentació i un toc diferent.
L’era del country tradicional no va començar fins a finals dels anys 20, quan Jimmie Rodgers es va convertir en la primera estrella nacional de la música country.
Rodgers va portar la música antigament rural a l’era industrial racionalitzant la música i les lletres; en el procés, va convertir el gènere en una propietat comercial viable.
Després de l’èxit de Rodgers, la música antiga es va esvair en popularitat i va néixer el country tradicional. Durant els propers 40 anys, la major part de la música country va caure sota el paraigua tradicional del country, independentment de si es tractava de la música de ball de la big band del swing occidental o del roadhouse honky tonk.
La majoria dels artistes populars dels anys 30 i 40 -Acuff, Eddy Arnold, Ernest Tubb, Hank Williams- es van convertir en la fundació del Grand Ole Opry, una emissió setmanal de ràdio que es va convertir en la paraula definitiva de la música country.
Aquesta generació de músics va inspirar a tots els artistes que van sorgir en les dues dècades següents, que van donar el seu propi gir al country tradicional.
Després de l’aparició del rock & roll, la música country va començar a incorporar més tècniques de producció pop, i tot i que aquest so de Nashville era més suau que la música dels anys 40 i principis dels 50, encara s’ajustava a les convencions del country tradicional.
Durant els anys 60, el country mainstream va tenir progressivament més influència pop, però el country tradicional es va mantenir fort fins a principis dels anys 70, quan el country-pop es va convertir en la forma dominant de música country.
Molts fans del country es van dirigir cap als sons més durs del country progressiu i el country outlaw, però la majoria de l’audiència del country va continuar escoltant country-pop, sobretot perquè cantants de country tradicionals com George Jones, Conway Twitty i Loretta Lynn s’havien girat cap a aquest subgènere.
A finals dels anys 70, la majoria dels nous cantants country es van criar amb country-pop o pop/rock i, en conseqüència, el regnat del country tradicional va arribar a la seva fi.
A mitjans dels anys 80, va sorgir una onada de cantants de nova tradició com George Strait, però la seva música tendeix a estar influenciada també pels contemporanis, fent que el moviment sigui tant una evolució com un renaixement.
Llista de Spotify per passejar-se en aquest subgènere tant ampli:
Via: AllMusic
