Cap de setmana primaveral abans d’uns dies de pluja, és lo que ens porten aquests pròxims dies. Els creuarem com si seguéssim un tros de metall roent a la forja amb les nostres motos com a vehicles en un mon industrial. Música per aquest cap de setmana.
La fusió més abrasiva i agressiva del rock i la música electrònica, l’industrial va ser inicialment una barreja d’experiments electrònics d’avantguarda (música de cinta, música concreta, soroll blanc, sintetitzadors, seqüenciadors, etc.) i provocació punk.
A mesura que l’industrial va evolucionar, les seves influències d’avantguarda van esdevenir molt menys importants que els seus ritmes contundents i implacables, que van ajudar a transformar-lo en una alternativa més fosca a l’hedonisme de la música de ball convencional.
El so característic d’Industrial era dur i amenaçador, però la seva ràbia estava subordinada a les qualitats intencionadament mecàniques i repetitives de la música, que s’adaptaven força bé als temes d’alienació i deshumanització de les lletres.
A principis dels anys 90, Ministry i Nine Inch Nails van portar les seves variacions sobre l’industrial a un públic més ampli de rock alternatiu i metall, però un nombre substancial d’artistes industrials van optar per romandre underground.
El primer grup de bandes industrials – Throbbing Gristle i Cabaret Voltaire d’Anglaterra i Einsturzende Neubauten d’Alemanya – inicialment es dedicaven tant a l’art escènic més enllà com a la música.
La segona generació d’artistes industrials, inclosos Skinny Puppy, Front 242 i Nitzer Ebb, van afegir ritmes de dansa punyents als sons de confrontació dels seus predecessors, per a un subestil que sovint es coneix com a música corporal electrònica (centrada al voltant d’etiquetes com Wax Trax).
Mentrestant, bandes com Ministry i KMFDM van afegir riffs de guitarra de metall, que van ajudar a Ministry a arribar a un públic més ampli a finals dels 80 i principis dels 90; de la mateixa manera, Trent Reznor de Nine Inch Nails va afegir estructures de cançons més tradicionals i va convertir la seva pròpia persona en el punt focal, donant a la música una presència humana rara i convertint-se en una estrella en el procés.
Aquesta soca industrial més atractiva va continuar influenciant el metall alternatiu al llarg dels anys 90. Tot i així, després que el metall industrial comencés a esvair-se, una forma gairebé exclusivament electrònica de dansa industrial va continuar prosperant com un estil underground sense compromisos, amb molts artistes procedents dels Estats Units i d’Alemanya.
Via: AllMusic