Categoria: Música en moto

Americana

Caient la nit és quan s’està fent aquesta entrada al bloc de Rocky Motard Ponent. I la llista de música del sub-gènere Americana li va com anell al dit. Ni massa estrident per aquestes hores ni massa tranquila com per a no fer-te somniar despert.

De la mateixa manera que els seus familiars (country-rock alternatiu), l’Americana es va desenvolupar durant la dècada de 1990 com una reacció orientada a les arrels als sons comercials elegants que van dominar el corrent principal del country durant la dècada.

Però mentre que el country-rock alternatiu es va desenvolupar a partir del punk, el rock alternatiu i el country mateix, l’Americana va sorgir d’un material d’origen menys cru i avantguardista. De fet, gran part del que va caure sota el paraigua d’Americana va ser de fet un renaixement d’estils country latents, inclòs el swing occidental i el rockabilly.

Encara que es considerava un format de ràdio alternatiu, l’Americana no va trencar amb el country tradicional.

I com cada setmana, una llista de Spotify amb algunes cançons representatives de lo fins ara explicat:

Via: AllMusic

Blues de Chicago

Un cap de setmana més i amb ell una mica de música en aquesta sèrie d’entrades al bloc de Rocky Motard Ponent. Però no una llista més, sino una llista dedicada al Blues de Chicago.

El que ara es coneix com l’estil clàssic del Blues de Chicago es va desenvolupar a finals dels anys 40 i principis dels 50, agafant el blues Delta, amplificant-lo completament i posant-lo en un context de banda petita. Afegint bateria, baix i piano (de vegades saxòfons) a la banda de corda bàsica i l’agregació d’harmònica, l’estil va crear la formació de bandes de blues ara estàndard.

La forma era (i és) flexible per acomodar cantants, guitarristes, pianistes i harmòniques com a intèrpret destacat davant de la instrumentació estàndard. Les permutacions posteriors de l’estil van tenir lloc a finals dels anys 50 i principis dels 60, amb una sang nova que va agafar el relleu del treball de guitarra solista de BB King i T-Bone Walker, creant el popular subgènere del costat oest (que normalment comptava amb una secció de vent annexa a la secció de ritme bàsica).

Tot i que l’estil també ha abraçat els ritmes del rock, en general s’ha mantingut dins de les directrius desenvolupades a la dècada de 1950 i principis dels 60.

I com a mostra un botó:

Via: AllMusic

Country Alternatiu

Setmana dedicada a un subgènere del Country: el Country Alternatiu.

El Country Alternatiu fa referència a bandes country que toquen country tradicional però que dobleguen lleugerament les regles. No s’ajusten a les tradicions d’èxit de Nashville, ni segueixen la ruta acceptada de “l’outlaw” cap a la notorietat. En canvi, les bandes alternatives de country treballen fora del focus de la indústria del país, subvertint sovint les tradicions musicals amb l’estètica lírica (i musical) del cantant/compositor i del rock & roll.

I com a mostra us deixem una llista de cançons per descobrir aquest estil de música des de Spotify.

Segueix el perfil de Rocky Motard Ponent a Spotify; hi anirem fent públiques llistes de música setmanals que et podrán perfectament acompanyar en les teves sortides en moto o per què no, en el teu dia a dia.

Vía: AllMusic

Blues Acústic de Chicago

En la varietat està el gust, i en els descobriments es troba plaer. Amb molt de gust i plaer, les llistes descobrint subgèneres musicals des de la teva botiga Rocky Motard Ponent. Vestint també de música la teva ruta en moto.

Aquesta setmana la dediquem a un subgènere del Blues, el Blues Acústic de Chicago.

Blues Acústic de Chicago descriu la versió de la música que emanava de la Ciutat del Vent en els anys anteriors a l’arribada a la par de Muddy Waters i les guitarres elèctriques que ho canviaren tot.

Chicago era el centre de gravació de la majoria d’artistes de blues dels anys 30 i 40, i la majoria dels intèrprets estaven connectats al que s’ha conegut com “el Bluebird Beat”, un progenitor basat en l’acústica de la posterior formació elèctrica de la banda de blues de Chicago. La seva música està marcada pel que normalment es descriu com un “estil hokum”: lletres pesades que promouen una atmosfera alegre i impulsades per un ritme d’influència de jazz i una inclinació més urbana.

I com a mostra us deixem una llista de cançons per descobrir aquest estil de música des de Spotify.

Segueix el perfil de Rocky Motard Ponent a Spotify; hi anirem fent públiques llistes de música que et podrán perfectament acompanyar en les teves sortides en moto. O per quan no vagis amb ella per poder recordar-la…

Vía: AllMusic