El bloc de Rocky Motard Ponent
Bloc sobre temàtica motard
Florint com la primavera, floreix la guitarra al ritme de blues cap al rock. La ruta musical d’aquest cap de setmana a Rocky Motard Ponent.
El Modern Electric Texas Blues és exactament això: els clàssics shuffles de Texas interpretats amb un estil contemporani, lleugerament influenciat pel rock.
La llista a Spotify per a gaudir d’aquesta ruta:
Via: AllMusic
La primavera, la sang altera. Continuem amb les MotoRockomanacions més animats que els últims dies de pluja. Cada cosa al seu temps.
Si t’apassionen els cotxes i motos americanes, la bona música en directe i l’ambient country, aquest és el teu dia!
Diumenge 30 de març de 9h a 17h a La Cumprativa de Llorenç del Penedès (Tarragona).
Per gaudir d’una jornada plena de motor, música i bon rotllo amb:
– Exposició de cotxes i motos americanes.
– Country session.
– Música en directe.
– Cruising pels amants de l’asfalt.
– Market amb productes exclusius.
– Servei de bar.
+ info: 617 413 616
1a. Motocorbinada a la Cooperativa Fruitera de Corbins.
Aquest cap de setmana farà bon temps i com que fa dies que no hi han concentracions, els pneumàtics i les panxes tenen ganes de marxa.
Rocky Motard Ponent hi col.labora, no hi pots faltar!
Matinal Solidaria a Deltebre (Tarragona).
La pluja a bon ritme cau, doncs si no podem portar un bon ritme de ruta en moto, al menys ens quedarà cansar-nos ballant!! Amb molt de ritme!!
Potser una de les modes més inesperades dels anys 90 va ser l’aparició del Retro Swing, una celebració alegre i relativament amateur del jump blues i el swing.
Hi havia una sèrie d’artistes ja establerts, com Brian Setzer i els Squirrel Nut Zippers, dins de l’escena, però, en general, el swing retro era interpretat per jovent del rock alternatiu que van trobar que preferien els martinis i Sinatra envés de la droga i el grunge.
Certament, l’escena estava tangencialment relacionada amb els hipsters lounge de l’indie rock, aquells fans que redescobrien Esquivel i formaven grups que tocaven swinging easy listening.
Tanmateix, els swingers retro no eren realment un grup elitista. Feien música de festa, pensada per ballar i divertir-se. Al principi, l’escena es va concentrar a Los Angeles, però la pel·lícula de 1996, Swingers de Doug Liman, que presentava Big Bad Voodoo Daddy, la va portar al corrent principal, i poc després, un diluvi de bandes de swing retro van aparèixer a segells majoritaris i indie.
Alguns ho feien des de feia temps: els veterans incloïen BBVD, Cherry Poppin’ Daddies, Squirrel Nut Zippers i Brian Setzer, que va ser pioner en tot el so a principis dels 90 amb la seva big band, The Brian Setzer Orchestra.
Altres eren nens de cara fresca, que es desmaiaven amb el llegat del Rat Pack, mentre prenien en préstec idees i cançons de Jumpin’ Jive de Joe Jackson.
Era un híbrid conscient i la majoria de les bandes certament no podien tocar tan bé com els swingers de la primera onada que estaven emulant; de fet, els solistes gairebé no importaven en el swing retro; era la sensació i el groove generals el que comptava.
Per calentar l’ambient, res com la llista de Spotify de Rocky Motard Ponent per a la teva ruta:
Via: AllMusic
Molta pluja, però s’ha de fer costat als valents i valentes que cada setmana organitzen esdeveniments per a que tinguem on triar i anar. Les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent:
LES DONES ARA FA MIL ANYS.
Ara sí!!! Per celebrar el Dia de la Dona, el pròxim 22 de març, els Sikarra Motards presenten la tercera ruta per carreteres alternatives. Les han fet per Lloberola, per Vallferosa i l’any passat per Montfred.
Aquestes rutes tenen una distància d’uns 100 km, per tant, aptes per tota mena de motos, i pretenen ser un descobriment d’espais desconeguts del nostre territori.
Enguany s’endinsen per la Noguera a l’alçada de Cabanabona en direcció a Coscó. Poc abans de Coscó es troba Castellblanc, amagat darrere un turó. La portalada del castell presenta un escut amb una “perna” de dona. El dret de pernada ens recorda que en l’època medieval els camperols i les camperoles eren considerats animals adscrits a la terra, igual que els esclaus, no tenien cap dret.
L’itinerari ens porta per l’Almenara Alta, on s’albira el magnífic pilar de planta rodona. D’allà anem fins a Barbens on trobarem el que es coneix amb el nom de les Cases de Barbens. Potser l’únic vestigi a Lleida de campament de guerra de frares cistercencs “en terra de ningú”. El Cister, com altres ordres, tenien frares que es dedicaven a l’oració i frares que es dedicaven a la guerra. Descobrirem els drets que tenien aquests homes.
Passaran per Belianes, l’únic poble de Catalunya que en comptes de Reixos Mags té Reixes Magues.
De Belianes es va fins a Vallbona on es descobriran les famílies d’espantaocells que exposen els veïns del poble a l’entrada de la carretera de Nalec.
Quan van fer la carretera de Nalec, ara fa uns vint anys, van dur presoners de la Model de Barcelona a desbrossar el territori. Igual que a l’edat mitjana la gent de la “terra de ningú”, van donar als presos l’oportunitat de sortir de la presó per anar a desbrossar turons, marges i bancals.
El viatge continua per Verdú, Mas de Bondia, Granyena i Cervera.
Es dinarà al bar de Granyena, el preu del menú serà de 25 euros i es podrà escollir entre quatre primers i quatre segons.
No fa falta inscriure’s a la ruta, però sí al dinar.
Reserves al telèfon 624 07 16 44
Text: Xavier Santesmasses
Esmorzar, sorteigs, música en directe i molt més.
Part de la recaptació es destinarà a l’AVV Egara.
23 de març a partir de les 9h organitzat per Redrum MC Barcelona Chapter.
L’esdeveniment tindrà lloc a la plaça de la Immaculada (Terrassa).
Aquest diumenge 23 de Març el Motogrup Tragamilles organitza el seu tercer moto esmorzar.
Apropeu-vos a esmorzar a Botarell (Tarragona) abans o després de la vostra ruta.
Propera parada, Benabarre (Osca).
Arriba el torn de la Peña Motorista Tamarite al Campionat Mañoalmuerzos, esdeveniment obert a tot el públic, el menú… ja sabeu… 2 ous, molles a la pastora, llonganissa i xoriço d’embotits Ribagorça, beguda i cafè.
La pluja i el blues porten el mateix ritme a vegades. El ritme constant que voldríem mantenir en carretera en la nostra ruta d’aquesta setmana juntament amb el blues elèctric de Texas.
El subgènere geogràfic conegut com a blues de Texas ha abastat una sèrie de variacions d’estil al llarg de les dècades, però el més durador i desenvolupat és la seva encarnació elèctrica.
Aquest canvi en el so de la regió es va produir després de la Segona Guerra Mundial, i va portar amb ell un estil totalment elèctric, en gran part pioner per T-Bone Walker, que presentava sols jazzístics d’una sola corda sobre un suport predominantment impulsat per instruments d’aire.
L’estil es va mantenir pràcticament igual durant la dècada de 1950, però va començar a avançar cap a un combo més petit, sense secció d’aire, a mesura que avançava la dècada.
Però tot i el so de ciutat com el que representava l’Electric Texas Blues, les seves arrels juke-joint roadhouse mai van estar massa per sota de la superfície, amb artistes com Lightnin’ Hopkins, Juke Boy Bonner, Hop Wilson i Frankie Lee Sims que es van moure en formats de duo i trio amb una intensitat aterridora.
L’estil es va allunyar dels sons més grandiloqüents a formats combo cada cop més petits, i finalment va adoptar gran part de la mateixa instrumentació que l’estil elèctric de Chicago, amb encara més èmfasi en el treball de la guitarra principal.
El gènere es manté actual i pròsper amb una sèrie d’intèrprets regionals que treballen principalment en petits contextos combinats, amb molts d’ells provinents de l’àrea d’Austin.
I també com cada setmana, la llista de Spotify de Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
Març, marçot… toca moto si es pot! Les MotoRockomanacions per aquest cap de setmana des del bloc de Rocky Motard Ponent:
La matinal dels Amics de la Moto de Reus a Marçà (Tarragona).
El Grupo Motorista Speedy organitza aquest esmorzar a Olvés (Saragossa) aquest diumenge.
Vols descobrir noves carreteres? Endinsat també en el Queercore…
De la mateixa manera que una nova generació d’homes i dones gais va reclamar l’anteriorment perjoratiu terme «queer» com a insígnia d’orgull, honor i identitat, també ho van fer les bandes de punk gai que amb desafiament batejen la seva música amb càrrega sexual Queercore.
El que diferencia el queercore del punk convencional no és la seva música, que normalment és intensa, enèrgica i crua, sinó les seves lletres, que exploren temes de prejudicis, opressió i atracció per persones del mateix sexe amb una honestedat i una perspicacia estranyes.
Les millors i més provocadores bandes queercore, com Team Dresch i God Is My Co-Pilot, fan discos que recorden els dies de glòria del punk, alimentats pel mateix odi a les convencions i costums de la societat.
La diferència és que allà on el punk va promoure el nihilisme i la destrucció, la majoria dels discos queercore estan impulsats per un instint aclaparador de supervivència: la música celebra el seu estatus de foraster, negant-se a cedir a les definicions miopes de l’anomenada majoria moral del que és correcte i natural.
«Alternatiu» en el sentit més veritable de la paraula, el queercore és el punk en estat pur, donant veu a les esperances i pors d’aquells a qui els poders establerts preferirien silenciar.
Llista setmana de Rocky Motard Ponent a Spotify:
Via: AllMusic
Cap de setmana a la vista, plujós, però amb cosetes per recomanar, aquí van les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent:
Aquest dissabte a partir de les 19h el Club House del Grup Amics Jestel Moto al Morell (Tarragona), estarà obert per a qui els vulgui anar a conèixer.
Guardafuegos tornen al Lokal Biker del Vendrell (Tarragona) amb moltes ganes de tocar entre els seus i aquesta vegada van acompanyats dels madrilenys LOBONEGRO que sens dubte faran passar una nit inoblidable a la gent que hi assisteixi. Admissió 6€ (import íntegre per a les bandes)