Vols descobrir noves carreteres? Endinsat també en el Queercore…
De la mateixa manera que una nova generació d’homes i dones gais va reclamar l’anteriorment perjoratiu terme «queer» com a insígnia d’orgull, honor i identitat, també ho van fer les bandes de punk gai que amb desafiament batejen la seva música amb càrrega sexual Queercore.
El que diferencia el queercore del punk convencional no és la seva música, que normalment és intensa, enèrgica i crua, sinó les seves lletres, que exploren temes de prejudicis, opressió i atracció per persones del mateix sexe amb una honestedat i una perspicacia estranyes.
Les millors i més provocadores bandes queercore, com Team Dresch i God Is My Co-Pilot, fan discos que recorden els dies de glòria del punk, alimentats pel mateix odi a les convencions i costums de la societat.
La diferència és que allà on el punk va promoure el nihilisme i la destrucció, la majoria dels discos queercore estan impulsats per un instint aclaparador de supervivència: la música celebra el seu estatus de foraster, negant-se a cedir a les definicions miopes de l’anomenada majoria moral del que és correcte i natural.
«Alternatiu» en el sentit més veritable de la paraula, el queercore és el punk en estat pur, donant veu a les esperances i pors d’aquells a qui els poders establerts preferirien silenciar.
Llista setmana de Rocky Motard Ponent a Spotify:
Via: AllMusic