La pluja a bon ritme cau, doncs si no podem portar un bon ritme de ruta en moto, al menys ens quedarà cansar-nos ballant!! Amb molt de ritme!!
Potser una de les modes més inesperades dels anys 90 va ser l’aparició del Retro Swing, una celebració alegre i relativament amateur del jump blues i el swing.
Hi havia una sèrie d’artistes ja establerts, com Brian Setzer i els Squirrel Nut Zippers, dins de l’escena, però, en general, el swing retro era interpretat per jovent del rock alternatiu que van trobar que preferien els martinis i Sinatra envés de la droga i el grunge.
Certament, l’escena estava tangencialment relacionada amb els hipsters lounge de l’indie rock, aquells fans que redescobrien Esquivel i formaven grups que tocaven swinging easy listening.
Tanmateix, els swingers retro no eren realment un grup elitista. Feien música de festa, pensada per ballar i divertir-se. Al principi, l’escena es va concentrar a Los Angeles, però la pel·lícula de 1996, Swingers de Doug Liman, que presentava Big Bad Voodoo Daddy, la va portar al corrent principal, i poc després, un diluvi de bandes de swing retro van aparèixer a segells majoritaris i indie.
Alguns ho feien des de feia temps: els veterans incloïen BBVD, Cherry Poppin’ Daddies, Squirrel Nut Zippers i Brian Setzer, que va ser pioner en tot el so a principis dels 90 amb la seva big band, The Brian Setzer Orchestra.
Altres eren nens de cara fresca, que es desmaiaven amb el llegat del Rat Pack, mentre prenien en préstec idees i cançons de Jumpin’ Jive de Joe Jackson.
Era un híbrid conscient i la majoria de les bandes certament no podien tocar tan bé com els swingers de la primera onada que estaven emulant; de fet, els solistes gairebé no importaven en el swing retro; era la sensació i el groove generals el que comptava.
Per calentar l’ambient, res com la llista de Spotify de Rocky Motard Ponent per a la teva ruta:
Via: AllMusic