Carretera provincial és menys que una de comunitat autònoma o nacional?? Per les motos no, doncs si el Neo-Glam és un subgènere (quasi) del britpop, i aquest del pop/rock… no per això és menys, sino que és diferent, potser més divertit i tot, o més sensible, o més lo que ens vagi de gust en el moment.
Neo-glam no és un terme per a les bandes de metall dels anys 80, sinó més aviat una branca del Britpop que, com el propi moviment Britpop, va ser introduït per Suede.
Suede va establir l’estil del neoglam agafant els rockers i les balades de l’era glam de David Bowie i combinant-los amb el romanticisme introspectiu de Morrissey, una fusió que, naturalment, pesava amb l’androgínia masculina.
Les bandes de Britpop que van seguir a Suede també van mirar les influències britàniques per excel·lència, però un petit quadre es va concentrar específicament a reviure l’excés elegant del glam dels anys 70: bandes com els Auteurs, Nancy Boy, Placebo i Spacehog.
El fenomen neo-glam es va limitar en gran mesura a Gran Bretanya, tot i que Spacehog (no casualment el menys andrògin del grup) va aconseguir un petit avenç amb el públic nord-americà.
I com sempre, com a mostra un botó, la llista a Spotify de Rocky Motard Ponent amb la música que ens pot perfectament acompanyar aquest cap de setmana:
Via: AllMusic
