El bloc de Rocky Motard Ponent
Bloc sobre temàtica motard
L’activitat els caps de setmana d’hivern en moto pot ser una mica baixa, però sempre hi ha racons que visitar i coses a descobrir. Les MotoRockomanacions per aquest cap de setmana:
Aquest dissabte Raska i Pika la líen al Superbar de Moja d’Olèrdola (Barcelona).
Bé. Per aquest cap de setmana la carretera musical tindrà algun que altre sot, i és que quan juntes una mica de Rockabilly amb Punk, doncs una de les fòrmules que surten és la del Psychobilly. Cru i psicòtic… gaaas!
El Psychobilly va aixecar el cap a principis dels anys 80, quan el renaixement del rockabilly estava tocant el seu pas.
Atès que el revival del rockabilly va ser un moviment underground, no va ser d’estranyar que algunes bandes es casaren amb un altre moviment underground més gran: el punk.
El Psychobilly va prendre la forma bàsica del rockabilly i la va tocar amb energia punk, afegint tot tipus de referències líriques i obres d’art kitsch, hortera.
Mai va entrar en el corrent principal, però bandes com The Cramps i Mojo Nixon es van convertir en favorits, i l’esperit del psychobilly va continuar en la música alternativa durant anys, tal com va il·lustrar l’èxit dels anys 90 de The Reverend Horton Heat.
La teva botiga Rocky Motard Ponent et porta la llista a Spotify per aquesta ruta:
Via: AllMusic
Aquest cap de setmana de gener sembla que arriba sense tant de fred no boires. Tot per facilitar rodar amb les nostres motos per les carreteres de Ponent i més enllà. Les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent:
Got de brou, entrepà calent, beguda, música en directe… i molt més.
Tamarite de Litera (Osca), organitza Peña Motorista Tamarite.
Aquest Diumenge 26 de Gener, MotoAlmuerzo a Tarazona (Saragossa). A partir de les 10h al pavelló del barri de Tórtoles de Tarazona. Organitza el Moto Club Ratas del Queiles.
Últimament les rutes acompanyades de blues potser han sigut una mica «antigues», o no tant populars… Aquest cap de setmana ens acompanyarà el Blues Contemporani, el so ens acompanyarà en aquesta ruta setmanal.
El blues contemporani es basa en el blues acústic i elèctric tradicional, però ofereix una visió més suau del gènere que incorpora influències del rock, pop, R&B i/o folk.
Com a tal, el blues contemporani és més sovint (encara que no sempre) elèctric i rarament (encara que de tant en tant) purista.
A causa de la seva producció actualitzada i la sensibilitat del públic més suau, l’estil tendeix a ser més polit i de vegades fins i tot una mica elegant; encara és definitivament ànima, però no tan terrosa o cruenta com la música que l’anterior, i no tan agressiva o ardent com el blues elèctric actual de Chicago o Texas.
Com que està informat per altres tipus de música, el blues contemporani té més possibilitats de passar al pop, al rock d’àlbums o als formats de ràdio per a adults contemporanis.
Artistes com Robert Cray, Keb’Mo’ i els prodigis Kenny Wayne Shepherd i Jonny Lang personifiquen el so del blues contemporani.
Llista a Spotify de Rocky Motard Ponent per a tú. Bon cap de setmana.
Via: AllMusic
Fred i ganes de sortir, si és així sempre guanyen les ganes de sortir. I aquí tenim les MotoRockomanacions de Rocky Motard Ponent per aquest cap de setmana:
Aquest diumenge 19 de gener arriba la 12a edició de la Mototrobada de Clàssiques a la Granja d’Escarp. Un esdeveniment per als amants de les motos clàssiques on podreu admirar models llegendaris, compartir històries de motors i gaudir d’un ambient carregat de nostàlgia.
A més, hi haurà esmorzar a partir de les 9h. Així que, si el so d’una moto clàssica us fa bategar el cor més ràpid, no us podeu perdre aquesta cita.
Heu tingut mai la sensació de que esteu en un tram de la ruta que no us agrada però l’heu de fer per enllaçar amb altres parts de més gust? Doncs això ens passa una mica amb el post-rock. Cal descobrir-lo però.
El post-rock va ser la forma dominant de rock experimental durant els anys 90, un moviment solt que es basava en influències molt variades i gairebé sempre combinava instrumentació de rock estàndard amb electrònica.
El post-rock va reunir una gran quantitat de gèneres majoritàriament experimentals: kraut-rock, ambient, rock progressiu, rock espacial, rock matemàtic, música de cinta, clàssica minimalista, IDM britànic, jazz (tant avantguarda com cool) i dub reggae, per anomenar el més freqüent, amb resultats que es basaven en gran mesura en el rock, però no el rock per se.
El post-rock era hipnòtic i sovint monòton (especialment les bandes orientades a la guitarra), i els grups de sons més brillants encara eren genials i cerebrals, en general, l’antítesi del poder visceral del rock.
De fet, el post-rock va ser una mena de reacció contra el rock, especialment la cooptació del rock alternatiu per part del corrent principal; gran part del post-rock estava unit per la sensació que el rock & roll havia perdut la seva capacitat de rebel·lió real, que mai no trencaria amb fórmules cansades o postures buides i masclistes.
Així, el post-rock va rebutjar (o subvertir) qualsevol element que associés a la tradició del rock.
Es preocupava molt més pel so i la textura purs que els ganxos melòdics o l’estructura de la cançó; normalment també era instrumental, i si feia servir veus, sovint eren incidentals a l’efecte general.
La base musical del post-rock va cristal·litzar l’any 1991, amb el llançament de dues fites molt diferents: Laughing Stock de Talk Talk i Spiderland de Slint.
Laughing Stock va ser la culminació de l’allunyament de Talk Talk del synth-pop cap a una fusió temperada i delicada d’ambient, jazz i música de cambra minimalista; Spiderland, per la seva banda, estava ple de solcs deliberats, impulsats pels baixos, poesia murmurada, estructures obliqües i canvis de volum extrems.
Tot i que aquests dos àlbums influirien en moltes futures bandes de post-rock, el terme en si no va aparèixer fins que el crític Simon Reynolds el va encunyar com una manera de descriure els experiments ambientals inspirats en Talk Talk de Bark Psychosis.
El terme es va aplicar més tard a tot, des d’iconoclastes inclassificables (Gastr del Sol, Cul de Sac, Main) fins a experimentadors d’indie-rock més afinats com Stereolab, Laika i Sea and Cake (per no parlar d’una sèrie d’imitadors de Slint).
El post-rock es va convertir en una tendència reconeixible amb el segon àlbum de la banda de Chicago Tortoise, Millions Now Living Will Never Die de 1996, potser la fusió de més abast del post-rock.
De sobte, hi va haver una manera per als crítics de classificar artistes tan diversos com Labradford, Trans Am, Ui, Flying Saucer Attack, Mogwai, Jim O’Rourke i els seus predecessors (tot i que la majoria odiava l’etiqueta).
El post-rock es va convertir ràpidament en un cosí acceptat i desafiant de l’indie rock, centrat al voltant de les etiquetes Thrill Jockey, Kranky, Drag City i Too Pure.
Irònicament, a finals de la dècada, el post-rock havia adquirit una reputació d’igualtat; alguns consideraven avorrida la intel·lectualitat desapassionada de l’estil, mentre que altres consideraven que les seves fusions abans radicals s’havien tornat previsibles, en part perquè molts artistes oferien només lleugeres variacions de les seves idees originals.
No obstant això, fins i tot quan es va iniciar la reacció, una nova onada de bandes (The Dirty Three, Rachel’s, Godspeed You Black Emperor!, Sigur Rós) va obtenir un reconeixement més ampli pels seus sons distintius, cosa que suggereix que l’estil no estava esgotat després de tot.
Com cada setmana per acompanyar la nostra ruta la llista a Spotify de Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic
Després de les Festes de Nadal arriben de nou les Festes Moteres, que són la resta de l’any 😉
Aquestes són les dates per a Pingüinos 2025: del 9 al 12 de gener de 2025 a Valladolid.
Aquest diumenge 12 de Gener al club House de Jibaros MC Tarragona, música en viu a càrrec de Sin Reputación, tattos per part de Mina Tattoo Ink.
Entrepans, cervesa, marxandatge, estands i molt bon ambient. Tot això a Reus (Tarragona).
S’acaben les festes amb la traca final d’un cap de setmana llarga i la ressaca de regals i de tot lo acumulat durant aquestes festes. Una mica de blues acústic per aquesta ruta setmanal?
Modern Acoustic Blues troba artistes contemporanis que reviuen els estils de blues més antics i derivats del country en les seves infinites varietats.
La forma posa molt èmfasi en l’experiència instrumental, proporcionant al gènere alguns intèrprets sorprenents que fan més que reproduir estils més antics.
Fruit del boom de la música folk i del renaixement del blues original de mitjans dels anys 60, el seu maquillatge emocional pot abastar tot, des del provincialisme fins a declaracions personals intenses.
Tot i que honra clarament les formes tradicionals, l’estil també té espai per al material original, proporcionant un fòrum per a noves idees i ampliant el repertori musical del gènere cap al futur.
La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent, i que us vagi de gust el carbó:
Via: AllMusic