Aquí van alguns consells sobre què fer en cas d’accident (no el nostre, sinó si ens en trobem amb un a la carretera).
Segons les estadístiques els motoristes tendim a pensar (el 65%) que els automobilistes no ens respecten; però, també ens mostrem autocrítics al confessar que de vegades pequem d’imprudents.
Els usuaris de la via que es vegin implicats en un accident de trànsit, el presenciïn o tinguin coneixement d’ell, estaran obligats a auxiliar o sol·licitar auxili per atendre les víctimes, prestar la seva col·laboració per evitar majors perills o danys, restablir en la mesura possible la seguretat i aclarir els fets.
S’ha de continuar la marxa si els agents o l’ajuda especialitzada ja han arribat i no és necessària la nostra col·laboració.
El socors i la petició d’auxili per a les persones necessitades és un deure i en cas d’incompliment és castigat pel Codi Penal com a delicte.
Des que arribem a l’escena d’un accident, hi ha una sèrie d’accions que hem de realitzar.
És molt important seguir un ordre d’actuació perquè l’ajuda sigui el més eficaç possible, minimitzant al màxim els danys.
El primer que hem de fer és tenir una visió general del que ha passat que ens permeti determinar què hem de fer i quin és l’ordre en què ho hem de fer. Per a això, hi ha una regla que ens permetrà seguir un ordre i que no se’ns oblidi cap pas, la regla PAS.
Regla PAS: Protegir – Avisar – Socórrer
El telèfon d’emergència 112 és on hem de trucar durant el procés de l’esmentada regla, i això ja serveix per a qualsevol moment en què siguem testimonis d’un accident.
Les dades que hem d’aportar a la trucada al 112 són: el lloc exacte de l’accident (carretera, carrer, número, quilòmetre, sentit, etc.); nombre i gravetat dels ferits (si respiren amb dificultat, si estan atrapats en el interior, si tenen ferides greus, etc.); altres dades com són els vehicles implicats, si es transporten mercaderies perilloses, si hi ha perill d’incendi, etc.; identificar-se i donar un telèfon de contacte i no tallar la comunicació fins que ens ho diguin.
Col·laboració a la carretera, tindre cura mentre circulem per la carretera… sí, aquesta que gaudim amb les nostres motos però que tants perills comporta.
Protegir
En cas de que siguem testimonis d’un accident anteposarem la nostra protecció, tractant que nosaltres mateixos no siguem víctimes d’un nou accident. Partint d’aquest punt sobrepassarem el lloc de l’accident i immobilitzarem la motocicleta, intentant complir les normes de parada i estacionament. Utilitzar una armilla reflectant (no obligatori) i no circular per la calçada si no és absolutament imprescindible.
El següent pas serà la protecció del lloc de l’accident, senyalitzant i delimitant la zona per evitar majors perills. Aturar el motor dels vehicles accidentats i immobilitzar amb el fre de mà o amb una marxa; encendre els llums d’emergència i si cal, les de posició del vehicle accidentat. S’utilitzaran els triangles de presenyalització de perill i si els vehicles o la càrrega són un obstacle per a la circulació, els col·locarem fora de la calçada. I finalment avaluar altres perills: risc d’incendis, transport de mercaderies perilloses, etc.
Avisar
Una vegada que s’han establert certes mesures de seguretat, cal avisar als serveis d’emergència perquè acudeixin al lloc de l’accident. Cal trucar al telèfon d’emergència 112 des del qual es coordinen tots els equips d’emergència: policia, bombers, ambulància, etc. Aquest telèfon és gratuït i es pot trucar des d’un telèfon mòbil encara que no es tingui cobertura ni saldo a la targeta. És un telèfon que està operatiu a nivell europeu, dada molt important per als nostres futurs viatges amb moto per altres països de la CE, però que no és res de nou.
Socórrer
Arribat a aquest cas és tan perillós no fer res com fer-ho malament. Per tant cal evitar que les ferides s’agreugin, immobilitzant als ferits convenientment i evitant que es moguin, i mantenir-los en les millors condicions fins a l’arribada de l’ajuda especialitzada.
Normes generals a seguir arribat el cas de socórrer
Davant d’un accident i després de Protegir i Avisar, hem d’actuar amb rapidesa, però sense precipitació per a veure quins ferits necessiten ajuda més urgent (símptomes d’asfíxia, parades respiratòries o cardíaques, inconscients amb grans hemorràgies…). Després d’això hem d’establir un ambient de seguretat tranquil·litzant a les víctimes i buscar la col·laboració d’altres persones sense destorbar-se en la seva atenció.
Important no donar de beure res als ferits i no retirar el casc (motoristes, ciclistes, etc.). Si cal per assistir la respiració, fer-ho amb la tècnica específica per a això i entre dues persones. No donar medicaments ni aplicar pomades, etc., mantenir protegit el coll de possibles moviments bruscos, sobretot si el ferit està inconscient.
En cas que s’hagi de transportar els ferits només s’ha de fer en ambulàncies, excepte casos extrems. No moure als ferits ja que se’ls pot produir lesions internes. Si cal moure’ls, es farà mantenint-los com un bloc rígid, entre dues o més persones, de manera coordinada. També evitar embrutar les ferides ni tocar-les amb les mans descobertes. Evitar que els accidentats caminin i afluixar les peces que puguin oprimir el coll i les vies respiratòries de l’accidentat, deixant al descobert tòrax, abdomen i extremitats, per comprovar la respiració i les ferides. Finalment, tapar al ferit perquè no perdi temperatura.