Una mica de xiclet, gas a mitges i bon rotllisme, corbes amples i ruta reduida. Cap de setmana pel Euro-Pop durant la nostra ruta musical.
El terme Euro-Pop es va associar amb un estil de música pop deliberadament lleuger, absurd i produït amb molta habilitat; fidel al seu nom, gran part (encara que no tot) es va originar al continent europeu, tot i que també hi va haver grups britànics o americans ocasionals influenciats per l’estil.
ABBA va ser la banda definitiva d’Euro-Pop, creant cançons sense esforç i compulsivament enganxoses amb ritmes de ball animats i lletres espumoses.
Com que les lletres no eren una part important per apreciar la música, també es podia estendre fàcilment a països no angloparlants; les cançons també es podien gravar en les llengües natives de mercats més localitzats sense perdre el matís líric.
Tot i que ABBA es va convertir en superestrelles mundials durant els anys 70, gran part de l’Euro-Pop va romandre confinat a l’Europa continental, especialment a França, Itàlia, els Països Baixos i Suècia.
En les dècades següents, Suècia va produir la gran majoria dels grups d’Euro-Pop que van causar sensació al món angloparlant, incloent-hi Army of Lovers i Roxette als anys 80 i Ace of Base i Robyn als anys 90.
El renaixement del dance-pop dels 90, encapçalat per grups com Take That, les Spice Girls i els Backstreet Boys, devia molt al so i l’estil de l’euro-pop, mentre que els artistes de parla anglesa que imitaven l’estil per la seva incessant enganxositat sovint hi afegien elements d’ironia i/o «trashy camp».
Llista a Spotify de Rocky Motard per a tu:
Via: AllMusic