Introspectiu i fosc, com una carretera dintre d’un túnel sense iluminar, només la llum de la nostra moto il·luminant les parets mentre busquem la sortida. Així ens trobem amb el Rock Gòtic aquesta setmana per la nostra ruta musical.
Sovint mal entès en la seva estètica i mal aplicat com a terme, el rock gòtic és una branca del post-punk que va existir principalment entre principis i mitjans dels anys 80.
La seva reputació com la forma més fosca i tenebrosa de rock underground és molt merescuda, tot i que avui aquesta reputació prové més de la teatralitat visual de les seves bandes i seguidors vestits de negre.
Sonicament, el rock gòtic va agafar els sintetitzadors freds i les guitarres processades del post-punk i els va utilitzar per construir paisatges sonors premonitoris, tristos i sovint èpics.
Al principi, les seves lletres eren generalment introspectives i intensament personals, però la seva sensibilitat poètica aviat va portar a un gust pel romanticisme literari, la morbositat, el simbolisme religiós i/o el misticisme sobrenatural.
En general, el rock gòtic no va ser un estil aclamat per la crítica, donada la seva inclinació per la poesia florida, els crits implacablement lamentables i l’excés melodramàtic. No obstant això, va generar una subcultura dedicada i encara pròspera que va mantenir viva la seva estètica molt després de l’apogeu inicial de la música.
Els padrins del goth-rock van ser els post-punkers britànics Joy Division, la música i les lletres desolades, remotes i obsessivament introspectives van establir les bases inicials del gòtic.
Però a tots els efectes, el veritable naixement del rock gòtic va ser “Bela Lugosi’s Dead”, el senzill debut de Bauhaus el 1979. Els vestits post-punk ja freds com The Cure i Siouxsie & the Banshees es van convertir en bandes gòtiques completes al mateix temps, i el seu maquillatge pesat i amenaçador i la roba fosca es van convertir en una part important de l’expressió dels seus fans.
A mesura que la popularitat del rock gòtic es va estendre entre un determinat segment de la joventut sensible i alienada (primer al Regne Unit, d’on provenien la majoria de les seves bandes, després als Estats Units), el seu sentit de la moda es va anar fent cada cop més extravagant i el so original va evolucionar una mica.
The Cure, Siouxsie & the Banshees i Mission UK van incorporar més elements pop i alternatius a la seva música, mentre que Sisters of Mercy, Fields of the Nephilim i la banda nord-americana Christian Death van adoptar un enfocament més pesat, de vegades influenciat pel metall.
A finals dels anys 80, el moviment gòtic-rock original havia deixat d’existir, però la música va mutar en noves formes i va continuar influint en molts dels subgèneres més foscos del rock.
Durant els anys 90, el so gòtic va començar a pol·linitzar-se amb la música industrial, produint híbrids que atreuen a ambdues parts, així com el subgènere darkwave (que també incorporava el synth-pop i el dream-pop dels anys 80).
La darrera meitat dels anys 90 també va veure com la influència del rock gòtic va sorgir a tot el heavy metal; una nova generació de bandes de black metal progressius es va basar en gran mesura en el so i l’estil del gòtic, mentre que algunes bandes de metall alternatiu també van agafar en préstec les imatges visuals del rock gòtic (incloent Marilyn Manson, que, malgrat les innombrables notícies que diuen el contrari, no és un artista de rock gòtic).
Aquí us deixem amb un enllaç a la llista de Spotify:
Via: AllMusic
