Descobrint carreteres que tot i ésser properes a vegades no deixen de ser desconegudes. Avui des de Rocky Motard Ponent un fem un tastet per una ruta en moto on cada corba serà una sorpresa.
L’euro-rock té una sensibilitat diferent de la del rock nord-americà o britànic. La major part de l’euro-rock sona com si Chuck Berry no hagués existit i que els Beatles mai no s’haguessin registrat abans de Sgt. Pepper.
És artístic, melancòlic, fantàstic i simfònic, i s’inspira més en el folk clàssic i europeu que en el blues.
Aquesta és part de la raó per la qual l’euro-rock rarament es va escoltar fora d’Europa, però l’altra raó és que la música era insular, i rarament convidava els forasters a acostumar-se a les seves tradicions.
De fet, l’euro-rock sovint va ser eclipsat en termes de popularitat per l’euro-pop i l’euro-dance, així com pels rockers britànics i americans.
No obstant això, va mantenir un seguiment fanàtic dins d’Europa, sobretot entre els rockers artístics.
La llista a Spotify:
Via: AllMusic