Rock Espacial

Deixar-se portar per la màquina. No és nostra, som seus, i junts ho som tot. Música per la ruta setmanal.

El terme space rock es va encunyar originalment als anys 70 per descriure els vols còsmics de bandes com Pink Floyd i Hawkwind.

Avui dia, però, l’space rock es refereix a una nova generació de bandes alternatives/indie que s’inspiren en el rock psicodèlic, la música ambient i, la majoria de les vegades, en influències experimentals i avantguardistes.

L’space rock és gairebé sempre lent, hipnòtic i d’un altre món; normalment afavoreix les exploracions sonores llargues i al·lucinants per sobre de les estructures convencionals de les cançons, i les veus de vegades passen a ser un segon violí respecte a les textures instrumentals brillants.

Alguns grups de space rock estan explícitament inspirats en les drogues, cosa que té sentit donat l’efecte típicament narcòtic de la base de l’estil: tocs de guitarra amb molta reverberació, bateria mínima i veus suaus i lànguides.

L’antecedent més obvi de l’space rock va ser, és clar, el prog-rock, però en la seva última encarnació, també es va inspirar en el Krautrock, el minimalisme clàssic i el noise-pop dels Jesus & Mary Chain.

La primera de les noves bandes de space rock va ser la britànica Spacemen 3, amb molta música de drones i un estil ultraminimalista, el famós credo dels quals de «prendre drogues per fer música per prendre drogues» va influir posteriorment en la majoria de les bandes afins que van seguir.

Algunes de les bandes involucrades en el moviment shoegazer britànic tenien vincles amb l’space rock, en particular amb els primers treballs de The Verve, i les bandes més experimentals, com My Bloody Valentine, van influir en el revival de l’space rock.

El 1991, Spacemen 3 es va dividir en dos grups, Spectrum i Spiritualized; aquest últim va adoptar l’enfocament musical oposat al del seu grup principal, donant cos al so de l’space rock en epopeies exuberants, acariciadores i orquestrades que els van convertir possiblement en la banda més popular de l’estil.

La majoria dels space rockers posteriors van adoptar l’enfocament minimalista o maximalista, barrejant ocasionalment elements de post-rock (Flying Saucer Attack, Godspeed You Black Emperor!) o indie pop (Quickspace).

La llista de Rocky Motard Ponent per a tu a Spotify:

Via: AllMusic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *