Cap de setmana diferent tant en el fet de ser un amb pont inclòs com en la varietat del temps. Doncs com a varietat res més diferent dintre del rock alternatiu/indie que el subgènere Shibuyakei. Per descobrir noves rutes.
El fenomen del pop japonès conegut com a Shibuya-Kei va esclatar al districte comercial ultramodern de Shibuya, a l’oest de Tòquio, una zona on hi ha algunes de les botigues de discos i roba més modernes i ben proveïdes del món.
Shibuya-kei (literalment, «estil Shibuya») era el nom que es donava als músics pop afins que van sorgir d’aquesta cultura de consum, un grup de joves japonesos criats en una dieta constant i sorprenentment eclèctica d’exportacions de pop occidental; el resultat va ser una col·lisió sense precedents d’imatges i sons, amb artistes pioners com Pizzicato 5 que s’inspiraven en influències dispars que van des del luxós lounge-pop de Burt Bacharach fins als ritmes i l’energia del hip-hop urbà.
En la seva forma més pura, el shibuya-kei és el pop occidental clàssic refractat a través del mirall de la societat oriental moderna: música tallada, enganxada i escopida de maneres noves i emocionants.
El Shibuya-kei també és música pop en la seva màxima expressió: és una mirada a un món on la dolçor i la simplicitat de l’era dels grups de noies mai van acabar, sinó que simplement van evolucionar, mai desfasades amb els temps, però sempre fidels a les seves arrels: el complex Lolita tan omnipresent a la cultura japonesa influeix en gran part d’aquesta música, i la seva innocència juvenil és la clau de gran part del seu encant entranyable.
La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent per a tu:
Via: AllMusic