Sense accelerar-nos però amb certa duresa. Constància en el ritme seria l’expressió. Així rodarem aquest cap de setmana amb el Garatge Punk des de Rocky Motard Ponent.
Abans que l’ala punk-pop del revival punk dels anys 90 americà arribés al corrent principal, una raça diferent de punk revivalista havia anat prenent forma a l’underground indie-rock.
En general, el garage punk no era tan melòdic com el punk-pop; en canvi, el garage punk es va inspirar principalment en el proto-punk de Detroit dels Stooges i l’MC5.
L’actitud i el soroll eren molt més importants per al garage punk que les melodies enganxoses, i l’actitud es reflectia en el so de la música: brut, sòrdid, enfadat, amenaçador i totalment lleig.
Algunes de les primeres bandes de garage punk que van aparèixer a finals dels 80 i principis dels 90 (Mudhoney, the Supersuckers) van signar amb el segell Sub Pop, les primeres bandes de grunge del qual van compartir algunes de les mateixes influències i estètica (de fet, Mudhoney es va convertir en un dels fundadors del grunge).
Tot i que el garage punk mai va arribar a tocar el mainstream, bandes com New Bomb Turks i The Humpers van ajudar a mantenir un públic de culte per a l’estil durant els anys 90.
A més, diverses bandes del moviment de revival del stoner-rock (Nebula, per exemple) van començar a crear una variació lleugerament psicodèlica del garage punk.
La llista de Spotify:
Via: AllMusic