Amb el fred poden vindre ganes de tancar-se a casa, amb aquesta música et vindran ganes d’agafar la moto i rodar per amples i solitàries carreteres. I si és per arribar-te aquest diumenge a Rocky Motard Ponent doncs encara millor!! Recorda que és el primer diumenge de mes i no fallem a la nostra cita 😉
Fred i moto sembla una mala combinació, com també ho sembla un Vaquer amb lo Urbà. Amb el so d’aquesta música que em preparat per aquesta setmana veuràs que tot és possible.
Urban Cowboy va ser una pel·lícula de 1979 que va romanticitzar el món de luxe dels aficionats al country urbà i les seves vides i música. La música que incloïa la banda sonora va ser modificada entre el fora de la llei i country-pop: era una música elegant i molt polida que celebrava la mitologia fora de la llei i l’estructura de la cançó honky tonk, però se li va donar una producció pop brillant.
En conseqüència, la música va atreure a un públic més gran, fins i tot guanyant un nombre d’aficionats a la música pop en el procés. Després de l’èxit d’Urban Cowboy i la seva banda sonora (que comptava amb vocalistes com Mickey Gilley i Johnny Lee), les llistes de country van estar dominades per actes que van copiar l’estil i el so d’Urban Cowboy.
Al llarg dels 80 i fins a mitjans dels 80, Urban Cowboy va ser el so de la música country i no va ser fins a finals dels 80, quan van arribar els neotradicionalistes, que va desaparèixer de les llistes.
I on trobarem una explicació musical d’això? Doncs a la llista setmanal de Spotify de Rocky Motard Ponent:
Via: AllMusic