So de Nashville/Countrypolitan

Setmana de retorn a la feina per uns i als estudis per altres. Sempre queda però una estona per la nostra moto i amb ella fer les escapades tant necessàries. Aquesta setmana li dediquem la ruta en moto al subgènere del Country anomenat So de Nashville/Countrypolitan.

Countrypolitan, fruit del so de Nashville dels anys 50, es troba entre els gèneres de música country més comercials. El so de Nashville va sorgir als anys 50 com una manera d’apropar la música country a un ampli públic pop.

El moviment va ser liderat per Chet Atkins, que era el cap de la divisió de country de RCA Records. Atkins va dissenyar un so comercial suau que es basava en estructures de cançons country però va abandonar tota la instrumentació de hillbilly i honky tonk. Va contractar músics de sessió i va coordinar produccions de jazz orientades al pop.

De la mateixa manera, Owen Bradley va crear produccions, sobretot amb Patsy Cline, que presentaven produccions sofisticades i instrumentació suau i texturada.

Finalment, la majoria dels discos de Nashville van incloure aquest estil de producció i el so de Nashville va començar a incorporar cordes i cors vocals.

A finals dels anys 60, el so de Nashville es va transformar en countrypolitan, cosa que emfatitzava aquest tipus de floritures de producció pop. Amb capes de teclats, guitarres, cordes i veus, els discos countrypolitan van ser dissenyats per passar a la ràdio pop i ho feien sovint.

El so va dominar les llistes de country als anys 70 i es va mantenir popular fins a principis dels 80.

Aquí teniu la llista setmanal a Spotify:

Via: AllMusic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.