El bloc de Rocky Motard Ponent
Bloc sobre temàtica motard
Subgènere del pop/rock amb molt desconeixement per part del públic, el Cowpunk ens acompanyarà aquesta setmana en la nostra ruta en moto des de Rocky Motard Ponent.
Precursor del country-rock alternatiu de la dècada següent, el Cowpunk va ser un fenomen dels anys vuitanta que incorporava l’estat d’ànim i la textura de la música country tradicional amb l’energia i l’actitud del punk.
I la llista a Spotify preparada per a tú:
Via: AllMusic
Aquest cap de setmana toca canvi d’any i ens diuen que farà un temps quasi primaveral si la boira ho permet. Dedicat a un cap de setmana així d’especial en que una sortida en moto, possiblement la primera de l’any, us recordem que Rocky Motard Ponent estarà obert aquest diumenge dia 1 de gener com cada primer cap de setmana de mes, i per la vostra sortida en moto una mica de música.
Essencialment, el rock universitari és la música alternativa (en gran part) que va dominar les llistes de reproducció de la ràdio universitària des de l’auge del rock alternatiu (al voltant de 1983-84) fins als anys 80.
La majoria del rock universitari va néixer a la confluència de la nova onada, el post-punk i el rock alternatiu primerenc. Les bandes més populars del rock universitari no encaixaven en el corrent principal com ho feia la new wave; tot i que podia ser artístic, no era tan experimental ni tan deslligat com de post-punk; i on gran part del rock alternatiu/underground americà primerenc estava arrelat al punk i al hardcore, no tot el rock universitari ho era necessàriament (tot i que moltes d’aquestes primeres bandes alternatives s’ajusten bé a la definició).
Els dos grups més influents del rock universitari inicial van ser R.E.M. i els Smiths, que van obrir el camí a innombrables practicants de la guitarra-pop dels Estats Units (els dB’s, Let’s Active) i el Regne Unit (Housemartins, La’s).
Però el rock universitari abastava molt més. Hi havia l’escena del rock underground nord-americà post-hardcore en creixement (Hüsker Dü, Sonic Youth, the Minutemen, the Meat Puppets, Dinosaur Jr., the Replacements); el pop britànic peculiar i cerebral dels supervivents de la nova onada XTC i Robyn Hitchcock; artistes americans tan peculiars com They Might Be Giants, Violent Femmes, Camper Van Beethoven i Pixies; folk-rock (Billy Bragg, he Waterboys, 10.000 Maniacs); post-punkers que van afegir més dimensions pop a la seva música (the Cure, Siouxsie & the Banshees); dance-pop basat en sintetitzadors amb lletres malhumorés i introspectives (New Order, Depeche Mode); i bandes que van combinar els ganxos pop amb el soroll de la guitarra que trencava les orelles (els Pixies, the Jesus & Mary Chain).
El rock universitari també incloïa unes quantes estrelles principals com U2, Peter Gabriel i Sting, les lletres dels quals reflexives i l’idealisme socialment conscient els van fer preferits als campus universitaris.
L’apogeu del rock universitari va acabar essencialment amb l’avenç de Nirvana l’any 1991, que va obrir les oïdes al costat més accessible del rock alternatiu; a mesura que les llistes de reproducció de la ràdio universitaria van començar a assemblar-se a la ràdio alternativa comercial, les branques més experimentals del rock alternatiu i indie es van impulsar encara més a la clandestinitat.
I una llista al perfil de Spotify de Rocky Motard Ponent, descobrint subgèneres musicals per vestir també de música la teva ruta en moto.
Via: AllMusic
Hi ha música per tots els moments i estats d’emoció, sensacions… i aquesta setmana fem una petita passada per la música de Còctel, un moment de tranquil·litat i de conversacions en to baix, però moltes vegades previ a un moment de més exaltació, d’aquí que no sigui “depriment”.
La música de còctel és essencialment un renaixement de gèneres d’escolta fàcil dels anys 50 i 60 com l’exòtic, el pop de l’era espacial i la música lounge. Les bandes de còctels com Combustible Edison van sorgir a principis dels anys 90. Van adaptar el so i l’estil de la música lounge, escrivint la seva pròpia música i interpretant-la amb afecte.
Una llista a Spotify… també breu:
Via: AllMusic
Una mica de pop fresc e instrumentat per un cap de setmana en que Rocky Motard Ponent també obre portes en diumenge en col.laboració amb la 3ª RoadGrip.
A partir de l’exuberant i orquestrat treball d’intèrprets com Brian Wilson, Burt Bacharach i Lee Hazlewood, el Chamber Pop va sorgir principalment com a reacció a l’estètica lo-fi dominant a gran part de la comunitat de música alternativa dels anys noranta.
Inspirat en part en el revival de la música lounge, però amb una absència total d’ironia o kitsch, el pop de cambra va posar un èmfasi renovat en la melodia i la producció, els artistes van proposar les seves cançons barroques i ornamentades amb cordes i trompes orquestrals de gran textura, negant l’existència mateixa del grunge, l’electrònica i altres moviments musicals concurrents.
La llista setmanal al perfil de Rocky Motard Ponent a Spotify:
Via: AllMusic
Aquesta setmana tocarem un pal desconegut però lligat a temes més coneguts. I és que la música, al igual que les carreteres, enllacen unes amb altres tot i ser diferents. Doncs ens endinsem en el subgènere del pop/rock anomenat C-86.
El 1986, el setmanari musical britànic NME va publicar un casset anomenat C-86, que incloïa una sèrie de bandes -McCarthy, the Wedding Present, Primal Scream, the Pastels i Bodines entre elles- influenciades en igual mesura pel tinteig pop de la guitarra dels Smith, la ingenuïtat de tres acords dels Ramones i la dolçor nostàlgica de l’època dels grups de noies.
També anomenat “anorak pop” i “shambling” per la premsa britànica, el moviment C-86 va ser de curta durada, però va influir en hordes de properes bandes a banda i banda de l’Atlàntic que van absorbir les lliçons clau de senzillesa i honestedat donant com a resultat una música, que va rebre l’etiqueta universal de “twee pop”, els distintius de la qual incloïen harmonies de nois i noies, lletres amoroses, melodies contagioses i actuacions senzilles i no afectades.
La llista a Spotify de Rocky Motard Ponent de música C-86:
Via: AllMusic