Per començar i com a dada curiosa segons les estadístiques el 68% dels motards realitza la tasca de revisar els punts que ara descriurem de la seva moto amb la freqüència recomanada pel fabricant però els conductors de ciclomotor destaquen per realitzar les seves revisions amb menys freqüència o fins i tot mai.
Dedicar temps a revisar els punts clau a la nostra moto és invertir temps en la nostra seguretat. A Rocky Motard Ponent a més d’equipament motorista podràs trobar tots els accessoris, recanvis i eines dels catàlegs de Motorcycle Storehouse i Parts Europe.
I ara anem a per la revisió per punts:
PNEUMÀTICS: Revisar l’estat general, la profunditat de dibuix i la pressió (segons la càrrega i la velocitat).
LLUMS: Comprovar tots els elements d’enllumenat i senyalització òptica: llum de llarg abast, d’encreuament, intermitents, llum de fre…
MIRALLS RETROVISORS: Neteja, regulació i fixació (que no vibrin).
FRENS: Líquid (nivell, fugues…), estat dels cables i canalitzacions, discos i tambors.
NIVELLS: Oli, líquid de frens, d’embragatge i refrigerant.
TRANSMISSIÓ: Cadena (tensió i greixatge), cardan (nivell de líquid i fugues), corretja (tensió, estat i canvi).
MOTOR: Fuga de líquids, sorolls anormals, filtres (aire, oli i gasolina, segons les indicacions de fabricant).
ITV: En vigor, adhesiu visible.
RECANVIS I ACCESSORIS: No és obligatori portar cap recanvi.
Però s’aconsella portar un kit reparapunxades i una armilla reflectant (en cas d’avaria o per circular amb meteorologia adversa) i llums de recanvi, ja que la policia podria immobilitzar la motocicleta si portar un llum fosa pogués ser un risc per a la seguretat viària.
Un repàs a les tècniques de conducció segura per millorar la seguretat damunt la nostra moto. Tècniques de visió, d’anticipació i de gestió de l’espai.
Tècniques de visió
Gran part de la informació que ens arriba és a través de la vista, pel que a més de veure, és important saber veure.
S’ha de mirar al lluny, a la zona on estarem uns segons després. Aquesta distància varia en funció de la velocitat: a major velocitat, major ha de ser la distància, mirant més enllà del vehicle que circula davant. Aquesta forma de conduir ens permet anticipar-nos i evitar frenades i accelerades brusques.
És molt important mirar també cap als costats. Així ens podem anticipar a qualsevol circumstància que passi al nostre voltant.
Veure i ser vist, la base de les tècniques de visió
Hem d’observar els miralls regularment, fins i tot quan no anem a fer cap maniobra.
Aquesta freqüència variarà en funció del tipus de via per la qual circulem i la densitat del trànsit, aquesta freqüència de temps podría ser d’entre 5 a 10″ en via urbana o interurbana amb trànsit dens o d’entre 10 a 15″ en via interurbana o autopista/autovia amb trànsit dens.
Quan anem a fer una maniobra, no hem d’oblidar el nostre angle mort, pel que hem de girar el cap per poder veure a un altre usuari que pogués estar en aquesta zona.
També hem d’evitar circular a l’angle mort dels altres vehicles.
Tècniques d’anticipació
El major perill per als motoristes rau en l’existència de “trampes” a la calçada (marques de pintura, tapes de claveguera o sots) i els angles morts per els que no ens veuen els automobilistes.
Per tant s’ha de preveure els moviments dels altres per avançar-se a les situacions imprevistes i disposar d’espai suficient per evitar riscos. És el que podria anomenar-se una conducció defensiva.
La millor tècnica d’anticipació és la conducció defensiva
Per exemple, després d’una pilota pot córrer un nen, animals que poden irrompre a la calçada, un vehicle parat que pot obrir les portes o iniciar la marxa de cop i volta…
Alguns petits consells per millorar les tècniques d’anticipació serien seguir aquestes simples regles per a una conducció més segura:
Desconfiar dels altres usuaris. Pensem que, en qualsevol moment, la resta d’usuaris pot realitzar qualsevol maniobra que suposi un perill per no senyalitzar-la o per error.
Adaptar la conducció a les circumstàncies. Hem d’adaptar la nostra forma de conduir a les condicions meteorològiques o ambientals, a les del trànsit, de la via, del vehicle i a les pròpies del conductor.
Estar preparat per actuar. Preveure els imprevistos que puguin sorgir ens permet avançar-nos i prendre les mesures oportunes, per exemple, a l’acostar-se a una situació complicada es pot preparar el peu o la mà per accionar el fre.
I finalment fer-se veure. És molt important que la resta d’usuaris també pugui anticipar-se a nosaltres, de manera que és imprescindible senyalitzar totes les maniobres amb antelació suficient i mantenir la senyalització fins que acabin.
Tècniques de gestió de l’espai
La gestió de l’espai, una més d’entre les tècniques de conducció segura
Per començar direm que amb boira s’ha de circular a una velocitat que permeti aturar-se dins del camp de visió del conductor. Això és un cas especial i molt a tenir en compte sobretot per a la gent de Ponent. Ara anem a pel general i en qualsevol situació:
ESPAI DAVANTER: Cal mantenir una distància de seguretat que permeti aturar-se en cas de frenada brusca del trànsit (2 segons en via urbana, 3 a interurbana). I cal augmentar-la segons les circumstàncies de la via, del conductor i les condicions adverses.
ESPAI POSTERIOR: Si el vehicle que ens segueix està massa a prop, sense mantenir la distància de seguretat, hem d’augmentar la distància de seguretat amb el vehicle que circula davant nostre, senyalitzar amb més antelació les maniobres i frenar amb suavitat.
ESPAI LATERAL: Hem de mantenir una distància lateral respecte a determinats vehicles i tenir present que altres usuaris poden envair el nostre espai. Al creuar-nos amb altres vehicles, deixarem entre ambdós una separació lateral per realitzar l’encreuament amb seguretat. A l’avançar en qualsevol via a una bicicleta o ciclomotor o conjunt d’ells i quan avancem fora de poblat a vianants, animals, a vehicles de dues rodes o de tracció animal, haurem d’ocupar parcialment o totalment el carril contigu de la calçada, sempre que es donin les condicions previstes a la normativa (per exemple, que no es tracti d’una corba o un canvi de rasant de visibilitat reduïda). En tot cas, la separació lateral no serà inferior a 1,5 metres. En qualsevol altre cas, es deixarà un marge lateral de seguretat proporcional a la velocitat i a la amplada i característiques de la calçada.
I ja està.. si nosaltres complim amb això i la resta d’usuaris que circulen amb altres vehicles també amb la seva, tot fluirà correctament.
La importància d’anar ben equipat durante els nostres trajectes en moto, ja siguin curts o llargs, la seguretat i els danys que ens podem evitar no es poden quantificar amb diners.
El casc
Com a part principal i obligatoria de l’equipament per anar en moto, començarem parlant del casc. Hi ha diversos tipus de casc. D’una banda hi ha els integrals, més segurs, ja que protegeixen cap, cara i barbeta. Després hi ha els modulars o abatibles, que permeten elevar la part davantera. Però ull amb les homologacions perquè circular amb la part davantera aixecada depèn del tipus d’homologació i de situació, amb limitacions depenent del tipus d’homologació. I finalment tenim el casc tipus jet. Aquest només cobreix la part del cap i clatell, encara que alguns tenen també una mica de protecció a la mandíbula.
Casc integral
Tots els conductors i passatgers de motocicletes i ciclomotors han d’utilitzar en qualsevol tipus de via un casc homologat. Només estaran exempts d’utilitzar-lo quan el vehicle tingui estructura d’autoprotecció, cinturons de seguretat i així consti en la seva targeta ITV.
El casc ha d’estar homologat a la UE. Important que sigui de la talla adequada i anar cordat. Moltes de les lesions al cap es produeixen perquè en l’impacte el casc marxa del seu lloc. També és important tenir un sistema de ventilació que permeti una adequada ventilació quan faci calor i que eviti que s’enteli la visera a l’hivern. La visera serà clara (no tintada), pot utilitzar-se un recobriment interior que impedeixi que s’enteli, o utilitzar doble pantalla. El casc ha d’estar en perfectes condicions, si ha patit un cop fort és recomanable canviar-lo.
El casc és l’únic equipament universal dels motoristes i segons les estadístiques el 95% declara portar-lo sempre posat.
Els guants, el següent equipament per circular en moto obligatori en un futur
Els guants són de les peces més importants de l’equipament del motorista, ja que les mans són les primeres que es recolzen en cas de caiguda.
És aconsellable utilitzar sempre guants, fins i tot a l’estiu.
Guants d’estiu
El calçat, una equipació infravalorada
L’equipament és molt important per prevenir lesions en cas de caigudes. El calçat és una part de l’equipament de vegades tan descuidada, perquè no tot s’hi val. S’aconsella utilitzar calçat específic per a anar amb moto. Ha de tenir proteccions de plàstic o metall en les zones més sensibles als cops.
Un bon calçat en moto no és només per al circuit
Característiques adequades per la roba utilitzada com a equipament per a circular en moto
Hi ha tipus d’equipament que estèticament s’adapten a un estil, però mantenen els mínims de seguretat. No es pot renunciar a la seguretat i a l’ús de proteccions homologades
Actualment hi ha moltes peces de roba adaptades al motociclisme que a primera vista poden semblar que sigui roba de carrer, però mantenen els seus mínims de protecció que ha de tenir la roba que hem de dur quan sortim a rodar. Això sí, sempre dependrà de en quines condicions o quin tipus de “rodada” fem, però bàsicament la roba que utilitzem com a equipament per a moure’ns en moto sempre ha de tenir les següents característiques:
Resistència a l’abrasió, ja sigui gràcies al cuir o a fibres sintètiques.
Resistència als cops. Amb proteccions a les parts de el cos més sensibles: esquena, espatlles, colzes i genolls.
Protecció contra el fred. Amb folres tèrmics.
Protecció contra la pluja. De materials sintètics especials que repel·leixen l’aigua, però mantenint la transpiració.
Aerodinàmica. Ajustada a el cos.
Augment de la visibilitat. Amb teixits reflectants.
