Categoria: Ruta en moto

Electro-Industrial

Aquesta setmana construirem una simbiosis amb la nostra moto a ritme de cops de música Electro-Industrial.

Els artistes electro-industrials destaquen per la seva abstenció general d’utilitzar les guitarres thrash que dominaven les bandes de crossover industrials com Nine Inch Nails i Ministry.

Grups com Cubanate, Leætherstrip, :wumpscut:, Haujobb, Kill Switch…Klick i Mentallo & the Fixer se centren més en l’avantguarda experimental i electrònica de la música industrial, posant l’accent en la influència de bandes industrials pioneres com Throbbing Gristle, Cabaret Voltaire, i Front 242, en lloc de les ja massa escoltades picades d’ullet a Black Sabbath que es mostren en molts àlbums “industrials”.

A Amèrica, Metropolis Records és coneguda pels seus enregistraments electro-industrials.

I a Rocky Motard Ponent et portem una llista de Spotify per posar-li també música al cap de setmana:

Via: AllMusic

Acoustic Memphis Blues

Rutejant pel blues ens trobem amb la parada de l’Acoustic Memphis Blues.

L’estil de Memphis de country blues acústic és una de les formes més distintives i és històricament important per l’augment de dos canvis diferents que va aportar a la música.

El primer va ser l’augment de la popularitat de la jug band, un estil de blues alegre tocat amb instruments casolans amb una pronunciada sensació de jazz de Dixieland.

La segona influència, i potser la més important, va ser l’inici de l’assignació de parts als guitarristes per a treballs en solitari (solista) i rítmica, una forma d’arranjament habitual que forma part de totes les bandes de blues actuals.

Aquesta versió del blues de Memphis va estar molt lligada a l’espectacle i a les tradicions del vodevil, fins a finals dels anys trenta.

A causa de la seva proximitat amb Mississippi i el Delta, el treball de guitarra slide també apareix en el blues acústic de Memphis de tant en tant, encara que en cap moment en la proporció que ho fa en altres gèneres.

Com cada setmana, des de la teva botiga Rocky Motard Ponent d’equipament i accessoris per tú i la teva moto i de roba informal, vestint també de música la teva ruta en moto amb la llista setmanal de Spotify:

Via: AllMusic

Dream Pop

Per evitar més calor no hi ha res com prendre’s les coses pausadament. I així ens acompanya la música per a la nostra ruta setmanal. Una ramor de motor pausada però amb ritme constant.

El Dream Pop és un subgènere atmosfèric del rock alternatiu que es basa tant en textures sonores com en melodies.

El Dream pop sovint compta amb veus respirades i guitarres i sintetitzadors processats i carregats d’eco. Tot i que els Cocteau Twins, amb les seves veus indescifrables i paisatges sonors lànguids, sovint es veuen com els líders del dream pop, el gènere té més diversitat estilística que les seves textures lentes i electròniques.

El Dream pop també inclou el rock de guitarra posterior al Galaxie 500 de Velvet Underground, així com els comentaris forts i brillants de My Bloody Valentine.

Tot està lligat per la confiança en la textura sonora, tant pel que fa als instruments com a les veus.

Dream Pop per la llista de Spotify d’aquesta setmana:

Via: AllMusic

Progressive Country

Sense llista la passada setmana, doncs avui una amb més contingut. Intimista, animat, fosc i sobretot nocturn i de carretera. Progressive Country per sumar a la teva ruta en moto des de Rocky Motard Ponent, la teva botiga d’equipament motard per tú i la teva moto.

El Progressive Country es va desenvolupar a finals dels anys 60 com a reacció al so cada cop més polit i orientat al pop del country de Nashville. Inspirat igualment pel so vibrant i dur del country de Bakersfield, la introspecció del cantant i compositor de Bob Dylan, el clàssic honky tonk i el rock & roll, el country progressiu va ser el primer moviment anti-Nashville que va sorgir des dels albors del rock. & roll.

El country progressiu era més arrelat i intel·lectual que molts dels seus gèneres contemporanis; estava més preocupat per trencar límits que per marcar hits. El gènere també es basava en els compositors. Molts dels seus artistes clau -Kris Kristofferson, Willie Nelson, Billy Joe Shaver, Tom T. Hall, Jimmie Dale Gilmore, Butch Hancock- no eren “bons” cantants segons els estàndards convencionals, però van escriure cançons individuals i distintives.

A principis dels anys 70, aquests artistes havien desenvolupat un nombre considerable de seguidors de culte, i el country progressiu va començar a introduir-se en el corrent principal, generalment en forma de versions de portada (Sammi Smith va portar “Help Me Make It Through the Night” de Kristofferson al Top Ten del country).

El country progressiu també va proporcionar la base per a l’outlaw country, un gènere més dur que va fer que el country pop (breument) sortís de la part superior de les llistes a mitjans dels anys 70.

Fins i tot després dels cinc anys de regnat de l’Outlaw a finals dels anys 70, el country progressiu va continuar existint, fins que finalment es va transformar en un country alternatiu als anys 80.

La llista de la setmana, una mostra del country progressiu:

Via: AllMusic

Blues Acústic

No és la primera vegada que li dediquem una llista al blues en acústic, aquesta vegada més centrat sobre els temes més primerencs.

Acoustic Blues és un terme general que descriu pràcticament tots els tipus de blues que es poden tocar amb un instrument musical no elèctric.

Abraça una àmplia gamma d’estils de guitarra i musicals, com ara el folk, el cantant tradicional, slide, fingerpicking, ragtime i totes les innombrables varietats regionals (Chicago, Delta, Louisiana, Mississippi, Texas, Piemont, etc.) que van prosperar en els primers dies de la gestació del gènere.

Però el blues acústic no es limita només a la música de guitarra; la seva denominació “acústica” és un terme prou elàstic per incloure també mandolina, banjo, piano, harmònica i altres instruments no elèctrics, inclosos els casolans, com el diddleybow de coll d’ampolla d’una corda.

La llista de Spotify:

Via: AllMusic

Darkwave

Com el dia que tenim, avui divendres 24 de febrer. Fosc i estrany, sense poc ni molt fred, sense molta ni poca pluja. Així sortim de ruta avui, amb Darkwave.

Durant els anys 90, el gènere del rock gòtic va començar a pol·linitzar amb synth pop i dream pop, produint l’estil híbrid de darkwave.

Molt més fosc i eteri que l’altra branca del goth rock, el ball industrial, el darkwave va ser definit originalment per grups com Clan of Xymox i Psyche.

Una segona onada d’artistes injectaria altres influències, amb Dead Can Dance i In the Nursery afavorint les estructures de cançons clàssiques o la instrumentació medieval, mentre que Die Form i Lycia aportaven sons més avantguardistes i ambient.

A finals dels anys 90, la popularitat de darkwave augmentaria gràcies a l’èxit de Switchblade Symphony més el grup de Sam Rosenthal, Black Tape for a Blue Girl.

Tot i que etiquetes com Metropolis i Cleopatra es podrien classificar com a empremtes majoritàriament industrials que coquetejaven amb l’estil, darkwave es va convertir en el focus principal de l’etiqueta @Projekt de Rosenthal.

Representants de @Projekt com Love Spirals Downwards, Unto Ashes i Voltaire van ajudar a introduir l’estil darkwave al segle XXI.

A Spotify la nostra llista setmanal:

Via: AllMusic

Bluegrass Progressiu

Olorant el bon temps ens endinsem en el Bluegrass Progressiu per guanyar en sensació de caps oberts, carreteres solitaries i temps, molt de temps per rodar.

El bluegrass és un dels gèneres musicals més rígids, que es nega fermament a canviar de direcció. Per tant, el Bluegrass Progressiu és vist amb escepticisme, en el millor dels casos, amb burla en el pitjor, per alguns fanàtics del bluegrass.

El bluegrass progressiu amplia la paleta sonora del bluegrass afegint elements de jazz, folk, country i rock, o bé amplificant els instruments. El subgènere es va desenvolupar a finals dels anys 60, però va florir als anys 70, quan grups com els Dillards, Boone Creek, Country Gazette i New Grass Revival van començar a ocupar el primer pla dels festivals de bluegrass i folk.

Al llarg dels anys 80 i 90, el bluegrass progressiu va continuar evolucionant, apropant-se al folk i al rock en alguns sectors i al jazz en altres.

Llista setmanal de Rocky Motard Ponent com a pinzellada d’aquest subgènere musical:

Via: AllMusic

Delta Blues Modern

Fred i sol en un cap de setmana en que podem agafar la moto amb precaució, esquivant ombradius i a pas de passeig, passeig com el que ens farem al so del Delta Blues Modern.

El Delta Blues modern és essencialment un renaixement de les tradicions clàssiques del Delta Blues. Els músics moderns de Delta blues solen tocar country blues acústic i només poques vegades amplifiquen els seus instruments, ja que el Delta blues és d’una tradició acústica.

El blues delta modern rarament s’expandeix a les tradicions del blues delta; simplement els manté vius.

I una llista a Spotify per disfrutar-la:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 5 de febrer

MotoRockomanacions una mica escapçades degut a la tardança en fer la publicació, però la feina és la feina, i de vegades unes coses et priven de fer-ne unes altres quan només tens dos mans.

Recordar que aquest cap de setmana Rocky Motard Ponent estarà obert també demà diumenge 5 de febrer de 9:30h a 13:30h, passat a veure o a beure, pots triar 😉

Ruta i Calçotada

És temps de calçotades i el mon de la moto també s’hi apunta. els Amics de la Moto Reus ho celebraran demà dia 5 de Març al seu local social a Reus (Tarragona).

Ja està exhaurit el temps per inscriure’s però sempre es pot probar, o tindre en compte per anys vinents.

Cowpunk

Subgènere del pop/rock amb molt desconeixement per part del públic, el Cowpunk ens acompanyarà aquesta setmana en la nostra ruta en moto des de Rocky Motard Ponent.

Precursor del country-rock alternatiu de la dècada següent, el Cowpunk va ser un fenomen dels anys vuitanta que incorporava l’estat d’ànim i la textura de la música country tradicional amb l’energia i l’actitud del punk.

I la llista a Spotify preparada per a tú:

Via: AllMusic