Categoria: Ruta en moto

Country Evangèlic

Setmana amb un subgènere atípic però dels més antics allà als USA. Una música que ens podría ben acompanyar en un viatge de tornada amb el sol ponent als nostres retrovisors, ballant en ells segons les curves que anem agafant, i el Country Evangèlic en les nostres orelles. Molt espiritual.

El Country Gospel és un dels gèneres més antics de la música country. Tot i que va canviar una mica amb els temps, el country gospel va continuar sent el més simple i directe de tots els subgèneres country.

El so del gospel country és similar al country tradicional: l’única diferència és que el tema és religiós, no secular. Igual que el country tradicional, el so del gospel country es va anar fent més suau i més orientat al pop a mesura que avançaven les dècades, i a principis dels anys 70, gairebé no es va distingir dels sons exuberants del pop mainstream.

Aquesta tendència va continuar durant la resta dels anys 70 i 80, i als anys 90, el gospel country contemporani sonava idèntic a les inclinacions contemporànies adultes del CCM.

No obstant això, aquesta música mai va ser àmpliament reconeguda com a country gospel, que sempre s’identificarà amb els seus arranjaments senzills, els seus petits cors vocals i la seva instrumentació vibrant.

La llista a Sporify per la nostra ruta:

Via: Allmusic

Piedmont Blues

Ganes de ballar aquest cap de setmana? Doncs amb el blues també es pot, i aquesta setmana des de Rocky Motard Ponent et presentem el subgènere Piedmont Blues.

Piedmont Blues fa referència a un subestil regional característic dels músics negres del sud-est dels Estats Units. Geogràficament, el Piemont significa els contraforts dels Apalatxes a l’oest de la plana costanera atlàntica que s’estén aproximadament des de Richmond, VA, fins a Atlanta, GA.

Musicalment, el blues de Piemont descriu l’estil compartit de músics de Geòrgia, les Carolinas i Virgínia, així com d’altres de llocs tan llunyans com Florida, West Virginia, Maryland i Delaware.

Es refereix a una àmplia varietat de valors estètics, tècniques d’actuació i repertori compartit arrelats en circumstàncies geogràfiques, històriques i sociològiques comunes; Per dir-ho més senzillament, el blues del Piemont significa una constel·lació de preferències musicals pròpies de la regió del Piemont.

L’estil de guitarra del Piemont empra un mètode complex de selecció de dits en el qual un patró de baix regular i alternatiu admet una melodia en cordes agudes.

L’estil de guitarra és molt sincopat i connecta estretament amb una tradició anterior de la banda de corda, integrant cançons de ragtime, blues i country dance. És una excel·lent música de festa amb un so complet i sòlid.

I com a mostra un botó, el del “play” a la nostra llista de Spotify.

Via: AllMusic

Garatge Punk

Sense accelerar-nos però amb certa duresa. Constància en el ritme seria l’expressió. Així rodarem aquest cap de setmana amb el Garatge Punk des de Rocky Motard Ponent.

Abans que l’ala punk-pop del revival punk dels anys 90 americà arribés al corrent principal, una raça diferent de punk revivalista havia anat prenent forma a l’underground indie-rock.

En general, el garage punk no era tan melòdic com el punk-pop; en canvi, el garage punk es va inspirar principalment en el proto-punk de Detroit dels Stooges i l’MC5.

L’actitud i el soroll eren molt més importants per al garage punk que les melodies enganxoses, i l’actitud es reflectia en el so de la música: brut, sòrdid, enfadat, amenaçador i totalment lleig.

Algunes de les primeres bandes de garage punk que van aparèixer a finals dels 80 i principis dels 90 (Mudhoney, the Supersuckers) van signar amb el segell Sub Pop, les primeres bandes de grunge del qual van compartir algunes de les mateixes influències i estètica (de fet, Mudhoney es va convertir en un dels fundadors del grunge).

Tot i que el garage punk mai va arribar a tocar el mainstream, bandes com New Bomb Turks i The Humpers van ajudar a mantenir un públic de culte per a l’estil durant els anys 90.

A més, diverses bandes del moviment de revival del stoner-rock (Nebula, per exemple) van començar a crear una variació lleugerament psicodèlica del garage punk.

La llista de Spotify:

Via: AllMusic

Country Boogie

Cap de setmana mogudet amb concentracions i festivals. Agafem la moto i boogie boogie!!

Country Boogie és un encreuament entre les inflexions blues del honky tonk i l’estil polit del so de Nashville.

Té un ritme rotund i segueix canvis de blues, però es toca amb instruments country.

En essència, el gènere va prefigurar el rockabilly amb el seu ritme uptempo i els acords bluesy.

Llista de Spotify com cada setmana:

Via: AllMusic

MotoRockomanacions 14 a 16 de juliol

Podrem respirar una mica aquest cap de setmana deixant enrere uns dies molt calents. Ara toca agafar la moto i rodar, i en tenim bastantes per triar!! Les MotoRockomanacions de rocky Motard Ponent:

Concentració Motera Supermaticustom

Festival de música rock Supermaticustom amb bandes nacionals i internacionals emblemàtiques del gènere.

Una concentració molt especial que en tenir tantes bandes en directe ha esdevingut un gran festival.

En aquesta 5 edició volen que la màxima gent possible pugui gaudir de totes aquestes bandes nacionals i internacionals i se sentin acollits a casa seva.

Serà del 13 al 17 de juliol al Hollister Rockabilly & Biker Bar de cubelles (Barcelona).

Concentració HDC OccitÀnia

Festa IX aniversari al Club House de l’HDC Occitània a Salardú.

Aquí us deixem l’enllaç per a la inscripció a la seva concentració.

Quebrantabook

La Quebrantabook, un esdeveniment per a tots els amants de les dues rodes. L’esdeveniment motociclista més emocionant de l’any, tindrà lloc a Pont de Suert aquest 15 de juliol de 2023.

Rutes espectaculars, paisatges de somni i l’oportunitat de compartir el teu amor per les motos amb persones de tot el país.

Registra’t aquí.

QUEDADA SOLIDÀRIA LIANTES&XUKLIS

Quedada Solidària LIANTES METALEROS & ROCKPELSXUKLIS al bar 4 Ases de Badalona (Barcelona).

Venda de samarretes RockpelsXuklis 12€.

Venda de samarretes Liantes Metaleros de tirants 10€ (part de la recaptació anirà a RockpelsXuklis).

Venda del Llibre de Carles Martret “Se sube uno y me dice” a 14€.

Sorteig de Tattoo per valor de 50€ a càrrec de Selidor Tattoo.

Actuacions en viu de Yeyi, Candy i Blacknesha. Karaoke.

FILA ZERO: Si no pots venir i vols col·laborar pots fer la donació solidària que creguis oportuna. Bizum 00542. Compte AFANOC ES76 2100 5000 5002 0023 1306.

Sortida Moto-Turística Cardona

Aquest diumenge 16 de juliol no perdeu l’oportunitat de visitar Cardona i el seu castell amb els Amics de la Moto Reus des de Reus (Tarragona).

No oblidis fer reserva.

Primers Blues Americans

Es preveu un cap de setmana calentet en quant a temperatures, diumenge el dia que més. O agafem una bossa de gel davant d’un ventilador d’esquena a una nevera oberta, o simplement agafem la moto i rodem… rodem fins que corri l’aire.

Sigui quina sigui l’opció, des de Rocky Motard Ponent et proposem també acompanyar-la de música, cada setmana una proposta.

Early American Blues delinea el so de la cançó afroamericana crua que es posa en una forma reconeixible de context comercial.

Començant amb les cançons de treball dels esclaus als camps de les plantacions al sud i seguint-les fins al desenvolupament de “versos flotants” utilitzats per ells per formar cançons reals, no hi havia cap estructura escrita implicada.

Però la força -i la popularitat- de la música no podia passar desapercebuda per a altres músics afroamericans de posició més professional. Aquest desenvolupament va comportar els primers intents de posar el blues en la forma estàndard de 12 compassos, utilitzant tres canvis d’acords bàsics i les estrofes de vers AAB indígenes del gènere.

Via: Allmusic

MotoRockomanacions 7 a 9 de juliol

Molta calor. Això i algo de moto per agafar aire, aquí les MotoRockomanacions per aquest cap de setmana.

Rider 468 Andorra 2023

Aquesta edició 2023 prevista el dissabte 8 de juliol (divendres 7 de juliol recollida dorsals) discorrerà íntegrament per carreteres d’ANDORRA, CATALUNYA i FRANÇA, i està inclosa dins el calendari de la F.I.M. i en la 1ª edició de MOTAND Andorra la Vella, jornada dedicada al mon de la moto i a la que, un cop finalitzada la Ruta de la RIDER 468 ANDORRA podreu gaudir d’un ambient increïble en aquest magnífic esdeveniment, en que es comptarà amb la col·laboració del Moto Club TURISMOTO, Organitzadors de la famosa concentració PINGÜINOS.

Durant tot dissabte dia 8 de juliol hi hauran activitats relacionades amb la moto i al finalitzar la jornada es faran els tradicionals sopar de Germanor i sorteig de regals entre tots els participants a la RIDER 468 ANDORRA amb un gran premi final com cada edició.

Organitza Penya Motorista L’Esquirol Principat d’Andorra.

Harmonia

Entre tants petards en el cap de setmana de la revetlla de Sant Joan, on els ensurts per petards són arreu, sense to ni so, ens arriba la pau i harmonia amb aquest subgènere del country que de ben segur us agradarà.

Close Harmony és un dels sons més distintius del country tradicional. El terme es refereix a les harmonies de dues parts (ocasionalment tres) interpretades com els Louvin Brothers i els Delmore Brothers popularitzaren.

El so de l’harmonia va sorgir del so agut i solitari del bluegrass, però la majoria de les cançons d’harmonia estaven més a prop del country tradicional que del bluegrass.

A finals dels 40 i principis dels 50, les interpretacions d’harmonia es van fer força populars, gràcies a una sèrie d’intèrprets germans. Els Louvin Brothers, potser el grup definitiu d’harmonia, es van fer populars al final de l’època.

La seva popularitat es va veure impedida per l’aparició del rock & roll, que va reduir dràsticament l’audiència del country.

Irònicament, les interpretacions d’harmonia en general, i els Louvin en particular, van ser una influència en l’estil d’harmonia dels Everly Brothers, que van escriure la plantilla per a les harmonies de rock & roll amb els seus senzills de finals dels anys 50.

La influència dels Everlys era tan evident als Beatles com els Louvin als Everlys, i això és només un testimoni de la profunditat i influència de l’harmonia.

Disfrutem-ho amb una llista a Spotify:

Via: AllMusic

Dirty Blues

És divendres, i a Rocky Motard Ponent ho sabem. Tú també i és per això que ja comences a preparar-te per fer alguna sortida. Doncs aquí et deixem amb el Dirty Blues, que et podrà acompanyar com a banda sonora per aquests calurosos dies..

El Dirty Blues és una mica un tòpic en algunes àrees, i per a moltes oïdes modernes, sembla més una broma que una forma legítima.

Però el dirty blues té una llarga tradició en el blues, i sovint ressorgeix en el blues i el rock moderns.

Durant els primers dies del blues gravat, s’enregistraven cançons vulgars gairebé tan sovint com cançons d’amor i laments. Aquestes cançons es distingien pel seu doble sentit i metàfores sovint humorístiques; en la interpretació, les cançons en realitat podien coquetejar amb el vulgar.

El dirty blues tractava principalment de sexe, però hi havia moltes cançons sobre drogues i que eren essencialment dirty blues, és a dir, country blues senzill amb lletres tabú.

El blues brut va prosperar els dies anteriors a la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, molts segells discogràfics es van concentrar en discos que eren comercialment viables, i el blues brut es va esvair, només per ressuscitar durant el revival del blues dels anys 60.

Via: AllMusic

Emo-Pop

Ritmes animats al pur estil pop tot i ser emo, Rocky Motard Ponent et porta de ruta amb la música per fer kilòmetres.

A mesura que l’emo es va convertir en un estil cada cop més comercialitzable a principis dels anys 2000, molts artistes es van allunyar de les estructures de cançons artístiques i no convencionals que van caracteritzar els inicis del gènere.

Tot i que conservaven les lletres confessionals i l’energia catàrtica de l’emo, grups com Jimmy Eat World també van adoptar influències més orientades al pop, sovint simplificant el seu enfocament amb cançons concises i sentides.

Aquest gènere derivat va atreure un públic significativament més jove, ja que el seu so combinava l’angoixa juvenil amb la producció elegant i l’atractiu general.

Jimmy Eat World va llançar oficialment el moviment emo-pop l’any 2001 amb Bleed American, el senzill insígnia del qual “The Middle” es va convertir en un dels 5 millors èxits.

Weezer també va aprofundir en l’emo-pop, evitant les fosques ruminacions de Pinkerton pels sons considerablement més brillants de “The Green Album”.

L’emo-pop aviat es va establir com un gènere que es basava en melodies agudes, guitarres rítmiques i lletres relacionades amb l’adolescència, les relacions i el desamor.

A mesura que el gènere es va consolidar, segells com Fueled By Ramen van sorgir com a epicentres del moviment emo-pop, emetent àlbums de platí de Fall Out Boy, Panic at the Disco i Paramore.

L’emo-pop va ser un fenomen decididament nord-americà amb fortaleses particulars a Florida (l’estat d’origen tant de Fueled by Ramen com de Dashboard Confessional) i del Midwest.

Natiu d’Illinois, Pete Wentz de Fall Out Boy va ser fonamental per enfortir els llaços del gènere amb la regió, fins i tot va llançar el seu propi segell, Decaydance, per ajudar a fomentar grups més joves.

Mentre que grups com My Chemical Romance conservaven un toc fosc i neogòtic, l’emo-pop era en gran part un gènere brillant i animat que exercia més influència comercial que l’emo i el screamo.

La llista de Spotify creada per a tu:

Via: AllMusic